Ahir vam anar a la
discoteca Arena de Barcelona. També va participar el grup
Sarau. Allà vam trobar altres grups de discapacitats, no només intel·lectuals. Aquest és un altre grup de lleure. Es diu
grup OCI. Vam estar, prèviament reunides la coordinadora, tres monitores i jo. (Vaig estar amb elles des de les 16: 30' fins les 20 hores; la primera mitja hora va ser de posada en comú de l'activitat, si els pares estaven informats per la pròxima sortida del diumenge, si tots els usuaris tenien els seus DNI i targes de metro, els permissos, etc.). Encara que no hagin d'haver problemes, cal informar adequadament als pares o tutors de les diferents activitats i de tota la documentació que necessitaran els usuaris, tal i com fa RATIO.
El grup d'usuaris d'ahir del grup OCI eren 7. Tots estaven molt contents i anaven dient
"A tope" perquè sabien que anirien a la discoteca per passar-ho d'allò més bé.
Aquest grup d'usuaris eren força autònoms a nivell físic i motor. No, així, a nivell psíquic. Necessitaven un
suport extens i presentaven
trastorns de conducta molt lleus. Recordem que un
suport extens és el que es presta de manera continuada, sense límit de temps, amb una freqüència regular o alta, i afecta a alguna de les situacions de la vida de la persona amb DID (llar, treball, escola, vida comunitària, etc.). La persona depèn, en determinades siutacions, de tercers.
Per exemple: em vaig adonar que la coordinadora i les monitores controlaven el temps; al cap d'una hora d'estar en la discoteca, van decidir que els usuaris podien veure alguna beguda. No eren ells el que la demanaven i pagaven, sinó elles. Em va comentar la coordinadora que ells podrien estar, d'altre forma, bebent tota l'estona. També, al cap d'una estona similar, els usuaris van anar al lavabo de dos en dos. Ja a les 8 de la tarda van venir a buscar-los a la porta de la discoteca els familiars i/o amics.
Referent als
trastorns de conducta que vaig poder observar en el meu grup:
- havia un usuari que de tant en tant feia un crit i tenia moviments repetitius i tensos amb els dits de la mà;
- un altre usuari realitzava moviments repetitius de balanceig del seu cos, de dreta a esquerra i viceversa;
- un altre usuari constantment estirava la mà i el braç com si ens saludés. No sempre aquest moviment volia significar una salutació;
- un altre s'apropava a tu, i quan el tocaves o li agafaves de la mà, se n'anava. De tant en tant saltava al ritme de la música, sense mostrar una alegria manifesta.
Organització i planificació: la coordinadora va fer la reserva en la discoteca. La discoteca estava decorada de Halloween i van repartir premis a les disfresses més terrorífiques. Li vaig demanar si normalment s'havia de fer. Em va contestar que depèn del local, però que si ells havien volgut entrar en algun local on no calia fer reserva havien entrat i que normalment no havien tingut problemes. Potser ha observat en alguna ocasió que algunes persones marxaven del local. Cal, per aquest motiu, treballar encara per la
normalització i inclusió del nostre col·lectiu d'usuaris en la nostra societat.
Com a conclusió: ahir m'ho vaig passar molt bé; vaig rebre molt; molt de carinyo i tendresa. Feia molt de temps que no m'ho passaba tant bé en un grup de gent amb la mirada tant pura.
