dijous, 4 d’abril del 2013

DIMENSIONS DE L' OCI HUMANISTA

Cuenca ens defineix les diferents dimensions d’oci que es poden donar en l’oci comunitari. Així, tenim la dimensió lúdica de l’oci comunitàri, la dimensió creativa, la dimensió ambiental ecològica, la dimensió festiva, la dimensió solidària. 

 


Dimensió lúdica : Ens condueix a unes vivències desenfadades, de trascendència limitada, però no per aquest motiu, de menys interès. Es refereix a la forma en que una comunitat viu i assumeix el tema de la diversió i el joc, tant de nens com d’adults. Respon a com es diverteixen les persones en les seves diferents fases de la vida, al lloc i als mitjans, a les relacions que s’estableixen, a la importància o manca d’interès pel món lúdic en general. Es correspon també amb el món dels hobbies i entreteniments generalitzats, el recolzament institucional que reben i els vincles que s’estableixen a partir d’ells.

Dimensió creativa : La dimensió creativa de l ´oci comunitàri ens sitúa en una vivència formativa i cultural. Fa al·lusió a un gaudiment més raonable, lligat a processos de reflexió. Al·ludeix a experiències culturals d’oci, unides tradicionalment al desenvolupament de pràctiques musicals, dramàtiques, literàries, artesanals, pictòriques, folklòriques, etc. És una dimensió que guarda una relació directa amb el capital cultural de les persones i els grups, sent expressió de formes de vida i de mentalitats, punts de vista, estètica i, en molts casos, plantejaments ètics. El desenvolupament de la dimensió creativa de les comunitats està mol lligat als seus processos educatius, però també a llurs infrastructures, recursos i possibilitats de comunicació i  obertura.

Dimensió ambiental-ecològica : Es relaciona, per una banda, amb l’entorn físic i urbà de la comunitat i, per altra banda, amb la vivència de l’oci lligada a la Natura. Des d’un punt de vista ambiental-ecològic unes comunitats estan més mentalitzades que d’altres en la importància del seu entorn, la cura del seu patrimoni o la conservació i transmissió de la seva història. Aquesta dimensió aporta a l’observador la informació que transmeteix l’ambient de les places, parcs i passejos, on es troben importants claus socials del significat de l’oci comunitàri. També ens alerta de la relació que estableix una determinada comunitat entre oci i Natura, el seu coneixement, percepció i especial sensibilitat. Es manifesta en usos i hàbits de caps de setmana, en la cura de l’entorn natural i en la conciència ecològica expressada en els objectius col·lectius que es plantegen. Expressa la sensibilitat ciutadana davant els impactes de les activitats d’oci i ajuda a planificar un desenvolupament sostenible que respecti l’harmonia mediambiental.

Dimensió festiva : Planteja la vivència d’un aspecte que defineix i identifica les comunitats : les seves festes.

La festa, entesa com a manifestació extraordinària d’oci, permet portar a terme experiències que s’allunyen d’allò racional, però que tenen un enorme poder de cohesió comunitària.  Permet visualitzar la realitat comunitària des d’una cara oposada a la vida quotidiana, a l’organització racional i a la rutina. La festa, quant a experiència eminentment grupal, permet parlar d’oci compartit i social enfront de la vivència individual en si mateixa. No és d’estranyar, per tant, que, coneguda la seva incidència, sigui un tipus d’oci especialment cuidat per les institucions públiques dels països democràtics.

Dimensió solidària : S’entén l’oci com a vivència social i altruista, de la satisfacció arrelada en el fet d’ajudar desinteressadament a altres, independentment de l’activitat realitzada en si mateixa. La vivència d’un oci solidari és un signe de qualitat humana i de sensibilitat. El seu desenvolupament es correspon amb comunitats obertes, en les que madura la responsabilitat i el compromís, el fonament del qual descansa en la voluntarietat i la lliure elecció. Representa un potencial de desenvolupament de gran transcendència per una comunitat.

  BIBLIOGRAFIA
Cuenca Cabeza, Manuel. (2000). Ocio humanista. Dimensiones y manifestaciones actuales del ocio. Bilbao: Universidad Deusto. Pàg. 97.

dimecres, 3 d’abril del 2013

POLÍTIQUES D' OCI

Encara no és molt habitual el sentir parlar de polítiques d’oci, malgrat els esforços que els ajuntaments realitzen per organitzar festes i altres esdeveniments. Manca una visió unitària per satisfer els diferents públics, des de les criatures fins la gent gran. Per altra banda, s’està avançant.



L’ideal seria que les polítiques d’oci permetessin :

 
-        Promoure la millora social

-        Propiciar la participació de la població

-        Afavorir el desenvolupament i cura dels recursos

-        Actuar sobre la millora cultural de la comunitat

-        Planificar l’acció comunitària a llarg termini

-        Generar canvis actitudinals i de comportament positius (tolerància, ajuda mútua…).
 
 
Del vídeo El techo es el cielo he extret les següents frases significatives:

 
- Fa falta més financiació.

- Necessiten recolzament personal per a acompañar-los.

- Necessiten recolzament personal i contínu.

- Se li haurien d’anticipar les activitats que es donaran, les seqüències. En el centre RATIO ja es porta a terme.

 
BIBLIOGRAFIA
 
Cuenca Cabeza, Manuel. (2000). Ocio humanista. Dimensiones y manifestaciones actuales del ocio. Bilbao: Universidad Deusto.

Caja de Granada (Productor) para FEAPS (2009). El cielo era el techo.  Ocio para todos y para cada uno  [Vídeo]. Grabado en diferentes localidades de España. http://www.feaps.org/archivo/galeria-de-videos/vervideo/18/ocio/el-cielo-era-el-techo-ocio-para-todos-y-para-cada-uno.html

CATEGORITZACIÓ UTILITZADA EN LA MATRIU DE DIFICULTATS

Per categoritzar la informació

 


“Categoritzar vol dir agrupar conceptualment fragments (unitats d’anàlisi) que tenen aspectes comuns i assignar-los una denominació global.” (Pàg. 65, mòdul 3 de Mètodes d’Investigació en Educació)

 Les categories seran analista/participant. Seran elaborades amb l’ajuda dels coordinadors/monitors.
 
Part de la informació obtinguda la introduiré en una matriu. Les matrius són taules de doble entrada, files i columnes, que representen informació.

 


Motrius: Caminar, córrer, llançar objectes, girar, saltar...

Les característiques que fan que una habilitat motriu sigui bàsica és que:

  • Són comunes a totes les persones.
  • Ens han permès la supervivència.
  • Són el fonament dels aprenentatges motrius.
Cognitives: Funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana. El coeficient d’intel·ligència (QI) ha de ser menor o igual a 70 punts (incrementat segons definicions anteriors i pel qual s’elimina la categoría de retard mental lleuger). En la nova concepció de Discapacitat intel·lectual es planteja l’eliminació dels nivells de gravetat intel·lectual per classificar les persones amb retard mental.

 La intel·ligència es considera com la capacitat mental general que inclou el raonament, planificació, solució de problemes, pensament abstracte, comprensió d’idees complexes, aprendre amb rapidesa i aprendre de l’experiència. Va més enllà del rendiment acadèmic o la resposta als tests. Mai no es pot considerar com una dimensió aïllada sinó conjuntament amb les altres dimensions. Es continua utilitzant el QI per avaluar el funcionament intel·lectual d’una persona sempre que es realitzi amb els instruments adequats i les persones qualificades amb la col·laboració, si cal, d'altres especialistes.

Comunicatives: Entenia que no puguessin parlar, per exemple.

Cura de si mateix: Si l’usuari podia anar sol al lavabo i si es podia rentar sol.

Habilitats socials: Vaig explicar que em referia a la capacitat de demanar, donar les gràcies, presentar-se, saludar i acomiadar-se.

Participació, Interaccions i Rols Socials: Planteja les oportunitats i restriccions que té l’individu per a participar en la vida de la comunitat. S’analitza el rol social i les interaccions amb els altres. El rol social s’haurà d’adaptar a aquelles activitats normals del seu grup de referència d’edat. La participació es pot veure alterada per la manca de recursos socials i per la presència de barreres físiques o socials que existeixen en la seva comunitat.

Prejudicis de la comunitat i familia: Vaig focalitzar-les en si les persones que envolten els usuaris es mostren poc inclinades a que participin en activitats de lleure i si tenen algun tipus de por per aquest periode de temps de separació. 

Prejudicis de la comunitat i familia + Accedir a l’ús d’algun recurs comunitari: Context (ambients i cultura): Descriu les condicions de relació de les persones en tres nivells diferents: el microsistema (l’espai immediat: persona, família, amics…), el mesosistema (veïns, comunitats i organitzacions de serveis i recolzaments) i el macrosistema (cultura, societat, països…). En els ambients d'integració (educatius, laborals, de vivenda i oci) s’afavoreix el creixement i el desenvolupament de les persones. Els recursos ambientals condicionen el benestar de l'individu (a més i millors recursos, més possibilitats d’una vida amb més qualitat). L’ambient ha de ser estable, predicible i controlat per ajudar al desenvolupament de les persones amb DI.

Accedir a l’ús d’algun recurs comunitari: Vaig especificar a altres esplais.

Autodirecció: Si tenien la capacitat d’escollir per ells mateixos una activitat i portar-la a terme.

El criteri d’autodirecció en aquest context significa la capacitat que tenen els usuaris de fixar-se les seves pròpies metes i de dirigir les seves passes cap a elles segon estratègies de la seva elecció.
 

 BIBLIOTECA
 
DDIN - Estratègies per a la inclusió de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual

Mòdul 1 - Pràctica 2. Del "Retard mental" a la "Discapacitat intel·lectual". Recuperat el 28 d’octubre de 2012 de :


 
Del Rincón Igea, Delio. (2009). Metodologies qualitatives orientades a la comprensió. Mòdul 3 de l’assignatura Mètodes d’investigació en educació. Barcelona: UOC.

dimarts, 2 d’abril del 2013

OBSERVACIÓ PARTICIPATIVA_Què és?

L'observació participativa és un mètode de recerca qualitativa utilitzat en les ciències socials, principalment per l'antropologia cultural, però també per part de la sociologia, els estudis de comunicació i la psicologia social.

 


Consisteix en que l'investigador interaccioni amb els investigats (o informants) en el context propi d'aquests, compartint-ne l'experiència quotidiana, alhora que es recullen dades de manera sistemàtica i no intrusiva.[1] Durant el procés de recerca l'investigador passa a formar part del grup estudiat, ha de ser acceptat per aquest i ha de negociar socialment la seva posició i participació.

 Tot i que hi ha antecedents anteriors, el mètode s'origina i defineix a partir de la dècada dels anys 30 del segle XX a través del treball de camp dels antropòlegs socials, especialment dels estudiants de Franz Boas als Estats Units i en la recerca de sociologia urbana de l'Escola de Chicago. S'ha utilitzat per estudiar comunitats de tot tipus: religioses, laborals, subcultures urbanes, sociabilitat a les xarxes digitals, etc.

 L'investigador manté un punt equidistant entre l'objectivitat i la identificació amb els altres informants, que li permet entendre "des de dins" un fenomen, sense els prejudicis propis i per tant adoptant un enfocament sovint proper al relativisme cultural però sempre amb el distanciament que permet enumerar els presupòsits i qüestions implícites o els tabús associats a aquella pràctica cultural. Per tant suposa adoptar un enfocament que combini l'esperit crític amb l'empatia. Les principals limitacions com a metodologia de recerca sorgeixen justament d'aquest difícil equilibri.

 Un objectiu de l’observació participativa és la descripció de grups socials i escenes culturals per mitjà de la vivència de les experiències dels participants en un grup o institució (Woods, 1987), per la finalitat de comprendre com defineixen la seva realitat i com organitzen el seu món. Autors com Jorgensen (1989) i McCall i Simmons (1969) conceben l’observació participativa com una combinació d’estratègies. L’observació directa d’esdeveniments rellevants s’ha de realitzar durant la interacció social en l’escenari, amb els subjectes estudiats, al costat d’entrevistes formals i informals, d’enregistraments sistemàtics, de recollida de documents i de materials, flexiblement, segons la direcció que va prenent l’estudi.

 Algunes característiques de l’observació participativa són:

1) Procés obert i flexible. El problema queda obert a redefinicions a partir de la informació que es recull.

2) Realitat social natural. La informació s’obté d’una manera espontània en un escenari social intacte, respectant el curs natural dels fenòmens.

3) Estudi aprofundit de casos. Per a descriure situacions socials o casos concrets, les activitats de les persones implicades i allò que signifiquen per a elles les observacions.

4) Perspectiva de les persones implicades. L’observador experimenta i comparteix.

5) Rol participatiu. Mentre hi pren part, l’observador recull informació “des de dins” gràcies a aquesta participació. No es limita a veure què passa, sinó que ho sent i ho percep com si fos un altre membre del grup. 

6) Lògica de descobriment. S’orienta a produir conceptes, generalitzacions i teories a partir de la realitat i no tant a contrastar models teòrics.

7) Teoria i teorització interpretatives. Es pot generar coneixement teòric i/o pràctic. El coneixement teòric parteix de conceptes emergents per arribar a elaborar teories interpretatives a fi de comprendre els fenòmens socials. D’altra banda, mitjançant el coneixement pràctic, l’investigador pot prendre decisions en la pràctica.
 
 
BIBLIOGRAFIA

Del Rincón Igea, Delio. (2009). Metodologies qualitatives orientades a la comprensió. Mòdul 3 de l’assignatura Mètodes d’investigació en educació. Barcelona: UOC. Pàg. 22.

CARACTERÍSTIQUES DE L'ETNOGRAFIA_Què és?


L’etnografia consisteix
 
 
 
 en una descripció o reconstrucció d’escenaris, grups

culturals intactes i maneres de viure (Woods, 1987, pàg. 12 i 18; Taft, 1988,

pàg. 59), que inclou:

 
1) Les característiques socioculturals, les estructures socials, els estils de

vida en una societat o grup cultural.

 
2) La manera com les diverses parts de la comunitat contribueixen a crear

la cultura com un tot unificat i consistent.


3) Les activitats del grup, què fan les persones, com es comporten, com

interactuen.

 
4) Les creences, els valors, les expectatives, les motivacions, les percep-

cions i les vivències d’aquestes societats.

 
5) La manera com es desenvolupen o canvien dins del grup els aspectes

esmentats.


6) Les interpretacions i els significats que els membres atribueixen a la cul-

tura en què es troben immersos.

 
Com a trets més destacats que configuren la naturalesa de l’etnografia podem indicar els següents:

 
1) És holista, contextual i naturalista. Descriu globalment la cultura de

grups o col·lectius en el seu hàbitat natural.


2) Significa una implicació intensa de l’investigador en l’entorn estudiat;

hi participa, observa, pren notes de camp, escolta, parla, anota les històries

de vida, analitza documents, però evita alterar la realitat estudiada.

Enregistra acuradament totes les coses que passen i anota tota mena d’e-

vidències documentals.

 
3) És inductiva. Es basa en les evidències per a elaborar les seves concep-

cions i les seves teories, i en l’habilitat de l’investigador per a estudiar altres

cultures.


4) Té un caràcter fenomenològic o èmic. Intenta comprendre la cultura

estudiada des del punt de vista de les persones implicades.
 
 
BIBLIOGRAFIA
Del Rincón Igea, Delio. (2009). Metodologies qualitatives orientades a la comprensió. Mòdul 3 de l’assignatura Mètodes d’investigació en educació. Barcelona: UOC. Pàg. 13.

divendres, 29 de març del 2013

FASE 2_MATRIU D'IDENTIFICACIÓ DE DIFICULTATS_Grup Estampida

Us mostro les dificultats que he trobat en el grup Estampida:






FASE 2_16/03/2013_Grup Estampida

Enregistrament anecdòtic

Vaig estar amb el grup Estampida per practicar diferents esports. Assistiren tots els grups de Ratio. L’activitat es deia “Va d’esport” (Poliesportiu BacdeRoda).


Grup: Estampida.

Lloc: En el Poliesportiu BacdeRoda.

Data: 16/03/2013.

Hora: 16 hores.

Situació: Hem assistit a l’activitat “Va d’esport” en el Poliesportiu BacdeRoda. He estat amb el grup Estampida, però també han assistit tots els grups d’oci de Ratio. En el meu grup erem un coordinador, 1 monitora, 7 usuaris i jo (estudiant en pràctiques).

Esdeveniment:

USUARI 3: (Abans d’entrar en el poliesportiu.) “Jo no vull jugar.”

COORDINADOR: “Ja veuràs, t’ho passaràs molt bé.”

USUARI 3: “Jo ja dic que no jugaré.” (Ho diu seriosa.)

COORDINADORA 1: (Dirigint-se als usuaris, contenta i amb entusiasme) “Vinga, anem cap a la pista a jugar a bàsquet.”

USUARI 3: “Jo ja he dit que no jugo”.

COORDINADOR: “Vols, doncs, asseure allà?  i tu ens fas d’àrbitre. Què et sembla?” (El coordinador s’expressa tranquil·lament i es mostra rialler i tendre.)

USUARI 3: (No diu res i va cap al banc. S’asseu. Ens comenta que va tenir un nuvi que està jugant aquí, al Poliesportiu. Durant tota la jornada, a excepció dels altres usuaris, no participa. Fa gestos, com si parlés amb algú, però està sola. De tant en tant, s’acosta al noi que va ser el seu nuvi. Constantment li llença petons. El noi sembla més estar per al partit que no pas per ella. L’usuari 3 s’aparta i torna cap a ell. Fa gestos, altre cop, i es mostra eufòrica.)
…………………………………………………………………………………………….

JO (Estudiant en pràctiques): (Durant el partit de bàsket.) « Va vinga, usuari 1, oh ! »

USUARI 1 :  (Encistellant la pilota, aixeca els braços en signe de victòria.)

JO : « Molt bé, usuari 1! » (Aplaudint.)

...............................................................................................................................

USUARI 4: (Jugant a Volleyball. Llença la pilota cap al coordinador.)

COORDINADOR: (Rient i passant la pilota a l’usuari 4. I, així, successivament.)
…………………………………………………………………………………………….

MONITORA 1: (Durant la pràctica de futbol americà.) “Molt bé, usuari 5!” (La monitora aplaudeix l’usuari 5.)

USUARI 5: (Intentant agafar la pilota.) “Ah!, ah!, ah!”  (Un cop agafada…) “Uf!”

…………………………………………………………………………………………….

Valoració: El grup Estampida és el grup que mostra més autonomia i capacitat d’autodirecció. Són força dòcils i amb unes habilitats socials també força acceptables. No així, l’usuari 3 que mostra una gran dependència del coordinador i de la monitora, gairebé sempre, cridant l’atenció.

La resta d’usuaris, però, van participar com un membre més del grup. Un exemple, és l’usuari 1. Estava totalment integrada en el joc com un membre més, sense cridar l’atenció. El mateix argument es pot donar per l’usuari 5 i la resta.
 
 
Revisió de documents personals: diari
 
Nom del Grup de lleure: Estampida.
Data: 16/03/2013.
Fets: Vam anar al Poliesportiu BacdeRoda. Erem 1 coordinador, 1 monitora, 7 usuaris i jo, estudiant de pràctiques. L’activitat, que es deia “Va d’esport”, consistia en practicar quatre esports: bàsquet, volleyball, rugbi i futbol.
Tots els usuaris d’aquest grup tenen unes habilitas socials acceptables a excepció d’un d’ells que es mostra tímid cada cop que em veu. Aquest usuari és el 2 i aquest dia és el quart que quedo amb ells. Avui ha estat la primera vegada que ha pres la iniciativa, se m’ha acostat i m’ha explicat que va anar a la discoteca sol.  
Feia uns tres mesos que no ens vèiem. La majoria dels usuaris em van reconèixer i ens vam saludar afectuosament.
Sentiments: Va ser un començament amistós i calorós després de tant de temps.
Referent a l’usuari 2: No m’ho podia creure. Aquest noi es mostra reservat normalment  i l’últim dia es va mostrar proper i afectuós amb mi. La veritat, em vaig sentir reconfortada perquè en un principi em vaig asseure en un altre banc, apartada d’ell. Ell també es va sentir reconfortat i molt content.
Reflexions: Vaig pensar que era millor no acostar-me massa a prop d’ell per a què es pugués sentir còmode. I em va sorprendre la seva capacitat de relacionar-se. La veritat és que aquest grup està força cohesionat.

 

FASE 2_9/03/2013_Grup Estampida

Aquest grup (adolescents)  està compost per joves amb un nivell d'autonomia i capacitat molt alta. La majoria d'usuaris van i venen sols. Agafen el metro i saben on han de baixar-se. Saben portar un diàleg perfectament i tots els usuaris interactuen com si fossin amics de tota la vida. 

 En aquest grup, molt autònom, es treballen les relacions d'amistat a través de sortides lúdiques. Fins i tot, entre ells queden altres dies per anar a la discoteca, a través d'un altre esplai, a dinar a casa d'algú, sabent-ho les famílies, etc. Aquest punt d'autonomia és un dels objectius del centre RATIO. Els usuaris es tenen apreci entre ells i un alt grau de respecte mútu.
 
Enregistrament anecdòtic
 
Grup: Estampida.
Lloc: Discoteca Sarau. 
 
 
Data: 9/03/2013.
Hora: 17 hores.
Situació: Anem  a la Discoteca Sarau. Sóm 6 usuaris, un coordinador, una monitora i jo (estudiante en pràctiques).
 Esdeveniment:
COORDINADOR: (Veient que arriben els usuaris 1 i 2… Són molt autònoms i venen sols de casa seva). “Hola, com esteu usuari 1 i 2?” (Es saluden donant-s’hi la mà.)
USUARI 1: (No diu res, però somriu per saludar. És molt discret.)
USUARI 2: “Hola, xxxx!” (Somriu. Es mostra tímid i al cap d’una estona s’allunya del grup amb l’usuari 1. Tots dos estan esperant la resta d’usuaris que han d’arribar. El coordinador i la monitora (jo també) parlen amb els familiars dels usuaris.)
…………………………………………………………………………………………….
MONITORA 1: (Dirigint-se a mi.) “Ana, vaig a portar l’usuari 3 al lavabo”. (Durant tota l’activitat, aquest usuari va haver d’anar al lavabo. Totes tres vegades, va anar acompanyat de la monitora 1).
Ana (sóc jo, l’estudiant en pràctiques): “D’acord, monitora 1”.
USUARI 3: (Fa gestos sense sentit, com si estigués nerviosa.).
…………………………………………………………………………………………….
USUARI 3: (S’acosta a l’usuari 4 i intenta posar-li un botó ben posat de la seva jaqueta.)
USUARI 4: (Resta molt seriosa i amb el cap lleugerament inclinat endavant. No diu res. No li ha fet gràcia l’acte inofensiu de l’usuari 3.)
USUARI 3: “T’has molestat? No volia molestar-te. Només volia posar-te bé el botó. No et vull fer mal. De veritat t’has molestat?”
USUARI 4: (No diu res i se’n va amb l’usuari 5.)
USUARI 3: (Dirigint-se a la monitora 1…) “Com es diu aquesta noia?” (Referint-se a l’usuari 4. Ara l’usuari 3 fa cara de molesta i sorpresa per la reacció de l’usuari 4.)
MONITORA 1: “Es diu xxxx. Què et passa, usuari 3? Per què estàs tant seriosa?”
USUARI 3: “He volgut posar el botó de la jaqueta bé de l’usuari 4 i m’ha fet mala cara. Jo no he volgut molestar-la. No m’ha parlat ni m’ha dit el seu nom.”
MONITORA 1: “No li donis més importància de la que té. L’usuari 4 està un xic nerviosa i per això no t’ha dit res. Ja veuràs com, més endavant, et parlarà.”
…………………………………………………………………………………………….
Valoració:
Com es pot deduïr, l’usuari 1 i 2 tenen un alt grau d’autonomia. Fins i tot, saben anar als llocs que els interessen sols. Aquest és un dels grups amb un alt grau d’autonomia quant a llur autodirecció. Ells decideixen on anar i hi van sols o amb els seus amics/gues.
L’usuari 3 és l’excepció que confirma la regla. Ha necessitat anar sovint al lavabo i, a més, acompanyada de la monitora. La resta d’usuaris no necessiten cap mena de suport físic i poden anar sols. L’usuari 3 també podia anar sola, però es mostrava depenent del coordinador i de la monitora. No es mostrava tant dòcil com els altres usuaris.
En la situació en els que els usuaris 3 i 4 interactuen, semblen dues persones sense cap mena de dificultat d’autodirecció, de cura d’elles mateixes o motrius. Malgrat aquestes bones capacitats, tenen hàndicaps alhora d’entendre i comprendre les emocions de l’altra, fet que fa que es capfiquin en elles mateixes i no vulguin cedir en els seus plantejaments.
Entrevista al coordinadora/monitora d’Estampida
 Dia: 9/03/2013.
1-     Quines tasques realitzes abans d’assistir a les activitats de lleure?
Planificar les activitats amb els usuaris; concertar les reserves de les activitats si és necessari i trucar els usuaris per quedar en un lloc de trobada. Abans, però, informar dels preus de les activitats.
2-     Quines tasques realitzes després d’assistir a les activitats de lleure?
Omplir una fitxa de valoració de la sortida/activitat amb les opinions dels usuaris. Controlar les despeses que han hagut i donar tota aquesta informació al centre Ratio.
3-     Quines dificultats trobes que tenen aquest col·lectiu per accedir a un oci de qualitat?
Els prejudicis, la imatge, la gent que no sap integrar, ni integrar-se.
4-     Has viscut alguna vegada situacions de rebuig vers aquest col·lectiu en alguna de les activitats?
Sí, un cop volíem anar a una discoteca a les 12 de la nit, per estar només mitja hora, perquè l’activitat acabava a les 12 :30h de la nit. Era una espècie de discoteca/pub, i no ens van deixar entrar per la « imatge que donàvem », quan tots anàvem ben vestits, dutxats i arreglats… ! Això sí, ens van proposar que si algun dia volíem reservar la discoteca que ho podíem fer,… Però nosaltres no volem reservar cap espai, per això ja estan les activitats de Sarau o Luz de Gas (que són discoteques que reserven el dissabte a la tarda o el diumenge a la tarda perquè aquest col·lectiu hi pugui anar).
5-     Com a coordinador o monitor, t’has trobat amb dificultats? De quin tipus?
Com he comentat abans, dificultats alhora d’entrar algun lloc, algun espai privat com és aquest el cas. D'altra banda, ara no recordo cap altre incidència.
6-     Quins aspectes de les activitats de lleure per a discapacitats intel·lectuals creus que es podrien millorar?
L’oferta d’activitats, els descomptes...
 
Paper del coordinador/monitor del Grup Estampida
 El seu paper és el de planificar les activitats, donar-les a conèixer als usuaris i esperar llur acceptació.
 Té un rol d’acompanyament. Actua com a un membre més. Els diàlegs entre la coordinadora/monitora i els usuaris són més elaborats que no pas el que es pot donar en un grup com OCI, on alguns usuaris no disposen d’un llenguatge oral com el nostre.
És una motivadora constant. No deixa cap membre del grup aïllat. Això sí, a vegades, s’aparta quan veu que hi ha un grup d’usuaris que estan parlant de les seves coses, o, com en la discoteca, estan “tenint la seva pròpia festa”.

Revisió de documents personals: diari
 
Nom del Grup de lleure: Estampida.
Data: 9/03/2013.
Fets: Vam anar a la Discoteca Sarau. Vam ser el coordinador, 1 monitora, 6 usuaris i jo (estudiant de pràctiques). Aquest coordinador va substituir aquest dia a la coordinadora oficial. L’entrevista la vaig tenir amb ella.
Sentiments: Jornada molt divertida en la qual tots els usuaris van saber disfrutar sense la supervisió directa del coordinador per la gran autonomia que tenen quant a nivell d’habilitats socials, a excepció de l’usuari 3 que es mostrava molt depenent del coordinador/monitor.
Reflexions: Em vaig adonar que amb un grup d’aquestes característiques, jo no era tan necessària com en el grup Punkis, per exemple, on jo era més útil per donar suport físic i comunicatiu. Evidentment, cal un coordinador/monitor que els orienti i formi quant a un oci de qualitat. També quant realitzen els pagaments de les activitats i que supervissi que els dependents els hi donin bé el canvi.
Havien usuaris d’altres grups d’oci amb els que ja vaig estar en altres setmanes. Fins i tot, alguns d’ells, es van acostar a mi i em van treure a ballar. Em van reconèixer, ens vam abraçar i ens vam petonejar. En aquí, es pot observar l’alt grau d’autonomia d’alguns usuaris quant a habilitats socials.