FASE 2_MATRIU D'IDENTIFICACIÓ DE DIFICULTATS_Grup Estampida

Us mostro les dificultats que he trobat en el grup Estampida:

FASE 2_16/03/2013_Grup Estampida

Enregistrament anecdòtic

Vaig estar amb el grup Estampida per practicar diferents esports. Assistiren tots els grups de Ratio. L’activitat es deia “Va d’esport” (Poliesportiu BacdeRoda).

Grup: Estampida.

Lloc: En el Poliesportiu BacdeRoda.

Data: 16/03/2013.

Hora: 16 hores.

Situació: Hem assistit a l’activitat “Va d’esport” en el Poliesportiu BacdeRoda. He estat amb el grup Estampida, però també han assistit tots els grups d’oci de Ratio. En el meu grup erem un coordinador, 1 monitora, 7 usuaris i jo (estudiant en pràctiques).

Esdeveniment:

USUARI 3: (Abans d’entrar en el poliesportiu.) “Jo no vull jugar.”

COORDINADOR: “Ja veuràs, t’ho passaràs molt bé.”

USUARI 3: “Jo ja dic que no jugaré.” (Ho diu seriosa.)

COORDINADORA 1: (Dirigint-se als usuaris, contenta i amb entusiasme) “Vinga, anem cap a la pista a jugar a bàsquet.”

USUARI 3: “Jo ja he dit que no jugo”.

COORDINADOR: “Vols, doncs, asseure allà?  i tu ens fas d’àrbitre. Què et sembla?” (El coordinador s’expressa tranquil·lament i es mostra rialler i tendre.)

USUARI 3: (No diu res i va cap al banc. S’asseu. Ens comenta que va tenir un nuvi que està jugant aquí, al Poliesportiu. Durant tota la jornada, a excepció dels altres usuaris, no participa. Fa gestos, com si parlés amb algú, però està sola. De tant en tant, s’acosta al noi que va ser el seu nuvi. Constantment li llença petons. El noi sembla més estar per al partit que no pas per ella. L’usuari 3 s’aparta i torna cap a ell. Fa gestos, altre cop, i es mostra eufòrica.)

…………………………………………………………………………………………….

JO (Estudiant en pràctiques): (Durant el partit de bàsket.) « Va vinga, usuari 1, oh ! »

USUARI 1 :  (Encistellant la pilota, aixeca els braços en signe de victòria.)

JO : « Molt bé, usuari 1! » (Aplaudint.)

...............................................................................................................................

USUARI 4: (Jugant a Volleyball. Llença la pilota cap al coordinador.)

COORDINADOR: (Rient i passant la pilota a l’usuari 4. I, així, successivament.)

…………………………………………………………………………………………….

MONITORA 1: (Durant la pràctica de futbol americà.) “Molt bé, usuari 5!” (La monitora aplaudeix l’usuari 5.)

USUARI 5: (Intentant agafar la pilota.) “Ah!, ah!, ah!”  (Un cop agafada…) “Uf!”

…………………………………………………………………………………………….

Valoració: El grup Estampida és el grup que mostra més autonomia i capacitat d’autodirecció. Són força dòcils i amb unes habilitats socials també força acceptables. No així, l’usuari 3 que mostra una gran dependència del coordinador i de la monitora, gairebé sempre, cridant l’atenció.

La resta d’usuaris, però, van participar com un membre més del grup. Un exemple, és l’usuari 1. Estava totalment integrada en el joc com un membre més, sense cridar l’atenció. El mateix argument es pot donar per l’usuari 5 i la resta.

 

 

Revisió de documents personals: diari

 

Nom del Grup de lleure: Estampida.

Data: 16/03/2013.

Fets: Vam anar al Poliesportiu BacdeRoda. Erem 1 coordinador, 1 monitora, 7 usuaris i jo, estudiant de pràctiques. L’activitat, que es deia “Va d’esport”, consistia en practicar quatre esports: bàsquet, volleyball, rugbi i futbol.

Tots els usuaris d’aquest grup tenen unes habilitas socials acceptables a excepció d’un d’ells que es mostra tímid cada cop que em veu. Aquest usuari és el 2 i aquest dia és el quart que quedo amb ells. Avui ha estat la primera vegada que ha pres la iniciativa, se m’ha acostat i m’ha explicat que va anar a la discoteca sol.  

Feia uns tres mesos que no ens vèiem. La majoria dels usuaris em van reconèixer i ens vam saludar afectuosament.

Sentiments: Va ser un començament amistós i calorós després de tant de temps.

Referent a l’usuari 2: No m’ho podia creure. Aquest noi es mostra reservat normalment  i l’últim dia es va mostrar proper i afectuós amb mi. La veritat, em vaig sentir reconfortada perquè en un principi em vaig asseure en un altre banc, apartada d’ell. Ell també es va sentir reconfortat i molt content.

Reflexions: Vaig pensar que era millor no acostar-me massa a prop d’ell per a què es pugués sentir còmode. I em va sorprendre la seva capacitat de relacionar-se. La veritat és que aquest grup està força cohesionat.

 

FASE 2_9/03/2013_Grup Estampida

Aquest grup (adolescents)  està compost per joves amb un nivell d'autonomia i capacitat molt alta. La majoria d'usuaris van i venen sols. Agafen el metro i saben on han de baixar-se. Saben portar un diàleg perfectament i tots els usuaris interactuen com si fossin amics de tota la vida. 

 En aquest grup, molt autònom, es treballen les relacions d'amistat a través de sortides lúdiques. Fins i tot, entre ells queden altres dies per anar a la discoteca, a través d'un altre esplai, a dinar a casa d'algú, sabent-ho les famílies, etc. Aquest punt d'autonomia és un dels objectius del centre RATIO. Els usuaris es tenen apreci entre ells i un alt grau de respecte mútu.

 

Enregistrament anecdòtic

 

Grup: Estampida.

Lloc: Discoteca Sarau. 

 

 

Data: 9/03/2013.

Hora: 17 hores.

Situació: Anem  a la Discoteca Sarau. Sóm 6 usuaris, un coordinador, una monitora i jo (estudiante en pràctiques).

 Esdeveniment:

COORDINADOR: (Veient que arriben els usuaris 1 i 2… Són molt autònoms i venen sols de casa seva). “Hola, com esteu usuari 1 i 2?” (Es saluden donant-s’hi la mà.)

USUARI 1: (No diu res, però somriu per saludar. És molt discret.)

USUARI 2: “Hola, xxxx!” (Somriu. Es mostra tímid i al cap d’una estona s’allunya del grup amb l’usuari 1. Tots dos estan esperant la resta d’usuaris que han d’arribar. El coordinador i la monitora (jo també) parlen amb els familiars dels usuaris.)

…………………………………………………………………………………………….

MONITORA 1: (Dirigint-se a mi.) “Ana, vaig a portar l’usuari 3 al lavabo”. (Durant tota l’activitat, aquest usuari va haver d’anar al lavabo. Totes tres vegades, va anar acompanyat de la monitora 1).

Ana (sóc jo, l’estudiant en pràctiques): “D’acord, monitora 1”.

USUARI 3: (Fa gestos sense sentit, com si estigués nerviosa.).

…………………………………………………………………………………………….

USUARI 3: (S’acosta a l’usuari 4 i intenta posar-li un botó ben posat de la seva jaqueta.)

USUARI 4: (Resta molt seriosa i amb el cap lleugerament inclinat endavant. No diu res. No li ha fet gràcia l’acte inofensiu de l’usuari 3.)

USUARI 3: “T’has molestat? No volia molestar-te. Només volia posar-te bé el botó. No et vull fer mal. De veritat t’has molestat?”

USUARI 4: (No diu res i se’n va amb l’usuari 5.)

USUARI 3: (Dirigint-se a la monitora 1…) “Com es diu aquesta noia?” (Referint-se a l’usuari 4. Ara l’usuari 3 fa cara de molesta i sorpresa per la reacció de l’usuari 4.)

MONITORA 1: “Es diu xxxx. Què et passa, usuari 3? Per què estàs tant seriosa?”

USUARI 3: “He volgut posar el botó de la jaqueta bé de l’usuari 4 i m’ha fet mala cara. Jo no he volgut molestar-la. No m’ha parlat ni m’ha dit el seu nom.”

MONITORA 1: “No li donis més importància de la que té. L’usuari 4 està un xic nerviosa i per això no t’ha dit res. Ja veuràs com, més endavant, et parlarà.”

…………………………………………………………………………………………….

Valoració:

Com es pot deduïr, l’usuari 1 i 2 tenen un alt grau d’autonomia. Fins i tot, saben anar als llocs que els interessen sols. Aquest és un dels grups amb un alt grau d’autonomia quant a llur autodirecció. Ells decideixen on anar i hi van sols o amb els seus amics/gues.

L’usuari 3 és l’excepció que confirma la regla. Ha necessitat anar sovint al lavabo i, a més, acompanyada de la monitora. La resta d’usuaris no necessiten cap mena de suport físic i poden anar sols. L’usuari 3 també podia anar sola, però es mostrava depenent del coordinador i de la monitora. No es mostrava tant dòcil com els altres usuaris.

En la situació en els que els usuaris 3 i 4 interactuen, semblen dues persones sense cap mena de dificultat d’autodirecció, de cura d’elles mateixes o motrius. Malgrat aquestes bones capacitats, tenen hàndicaps alhora d’entendre i comprendre les emocions de l’altra, fet que fa que es capfiquin en elles mateixes i no vulguin cedir en els seus plantejaments.

Entrevista al coordinadora/monitora d’Estampida

 Dia: 9/03/2013.

1-     Quines tasques realitzes abans d’assistir a les activitats de lleure?

Planificar les activitats amb els usuaris; concertar les reserves de les activitats si és necessari i trucar els usuaris per quedar en un lloc de trobada. Abans, però, informar dels preus de les activitats.

2-     Quines tasques realitzes després d’assistir a les activitats de lleure?

Omplir una fitxa de valoració de la sortida/activitat amb les opinions dels usuaris. Controlar les despeses que han hagut i donar tota aquesta informació al centre Ratio.

3-     Quines dificultats trobes que tenen aquest col·lectiu per accedir a un oci de qualitat?

Els prejudicis, la imatge, la gent que no sap integrar, ni integrar-se.

4-     Has viscut alguna vegada situacions de rebuig vers aquest col·lectiu en alguna de les activitats?

Sí, un cop volíem anar a una discoteca a les 12 de la nit, per estar només mitja hora, perquè l’activitat acabava a les 12 :30h de la nit. Era una espècie de discoteca/pub, i no ens van deixar entrar per la « imatge que donàvem », quan tots anàvem ben vestits, dutxats i arreglats… ! Això sí, ens van proposar que si algun dia volíem reservar la discoteca que ho podíem fer,… Però nosaltres no volem reservar cap espai, per això ja estan les activitats de Sarau o Luz de Gas (que són discoteques que reserven el dissabte a la tarda o el diumenge a la tarda perquè aquest col·lectiu hi pugui anar).

5-     Com a coordinador o monitor, t’has trobat amb dificultats? De quin tipus?

Com he comentat abans, dificultats alhora d’entrar algun lloc, algun espai privat com és aquest el cas. D'altra banda, ara no recordo cap altre incidència.

6-     Quins aspectes de les activitats de lleure per a discapacitats intel·lectuals creus que es podrien millorar?

L’oferta d’activitats, els descomptes...

 

Paper del coordinador/monitor del Grup Estampida

 El seu paper és el de planificar les activitats, donar-les a conèixer als usuaris i esperar llur acceptació.

 Té un rol d’acompanyament. Actua com a un membre més. Els diàlegs entre la coordinadora/monitora i els usuaris són més elaborats que no pas el que es pot donar en un grup com OCI, on alguns usuaris no disposen d’un llenguatge oral com el nostre.

És una motivadora constant. No deixa cap membre del grup aïllat. Això sí, a vegades, s’aparta quan veu que hi ha un grup d’usuaris que estan parlant de les seves coses, o, com en la discoteca, estan “tenint la seva pròpia festa”.

Revisió de documents personals: diari

 

Nom del Grup de lleure: Estampida.

Data: 9/03/2013.

Fets: Vam anar a la Discoteca Sarau. Vam ser el coordinador, 1 monitora, 6 usuaris i jo (estudiant de pràctiques). Aquest coordinador va substituir aquest dia a la coordinadora oficial. L’entrevista la vaig tenir amb ella.

Sentiments: Jornada molt divertida en la qual tots els usuaris van saber disfrutar sense la supervisió directa del coordinador per la gran autonomia que tenen quant a nivell d’habilitats socials, a excepció de l’usuari 3 que es mostrava molt depenent del coordinador/monitor.

Reflexions: Em vaig adonar que amb un grup d’aquestes característiques, jo no era tan necessària com en el grup Punkis, per exemple, on jo era més útil per donar suport físic i comunicatiu. Evidentment, cal un coordinador/monitor que els orienti i formi quant a un oci de qualitat. També quant realitzen els pagaments de les activitats i que supervissi que els dependents els hi donin bé el canvi.

Havien usuaris d’altres grups d’oci amb els que ja vaig estar en altres setmanes. Fins i tot, alguns d’ells, es van acostar a mi i em van treure a ballar. Em van reconèixer, ens vam abraçar i ens vam petonejar. En aquí, es pot observar l’alt grau d’autonomia d’alguns usuaris quant a habilitats socials.

FASE 2_MATRIU D'INDENTIFICACIÓ DE DIFICULTATS_Grup OCI

Aquí podeu trobar les dificultats trobades en el grup OCI.

FASE 2_3/03/2013_OCI

Vam anar a la Discoteca Salamandra a sentir un concert de Rumba.

Enregistrament anecdòtic

Grup: OCI.

Lloc: Discoteca Salamandra (Hospitalet de Llobregat).

Data: 3/03/2013.

Hora: 16:30’.

Situació: Hem anat a la Discoteca Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat. Erem 4 usuaris, una coordinadora i jo. Prèviament, vam agafar el metro i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

 Esdeveniment:

 COORDINADORA: (Dirigint-se cap a l’usuari 6 perquè va molt lent i li costa caminar per iniciativa pròpia. Moltes vegades se li ha d’agafar de la mà. Altres, resta aturat i, de repent, comença a córrer i saltar. Se l’ha de controlar perquè a vegades marxa del grup sense que nosaltres ens adonem. A més, no parla. No podria anar sol a un lloc determinat perquè li manca l’autodirecció necessària.) “Usuari 6, va vinga! Camina, no et quedis aturat.” (Li agafa la mà)

USUARI  6: “Hiiiiiiiiiii” (Fa sorolls amb la boca i té moviments repetitius d’uns dits de la mà amb l’altra.)

…………………………………………………………………………………………….

USUARI 3: (Fa sorolls amb la boca, no parla. Constantment es toca la boca amb els dits i treu una mica la llengua. A vegades és perquè té set, o bé, perquè vol dir alguna cosa. Li costa també caminar sola molta estona. Necessita, la major part del temps, algú per agafar-se del braç.) “Ah, Ah, Ah, Ah.”

ANA (JO, practicanta): “Sí, què vols, usuari 3? Estàs contenta, eh?!”

MONITORA 3: “Després, usuari 3, després podràs beure una beguda.”

…………………………………………………………………………………………….           

MONITORA 3: (Dirigint-se a la coordinadora.) “Agafo els guants i les tovalloletes i vaig al lavabo amb l’usuari 6.”

COORDINADORA: “D’acord. Necessites ajuda?”

MONITORA 3: “No, ja puc. Només vaig amb l’usuari 6.” (S’emporta l’usuari 6 al lavabo. Aquest usuari no és autònom malgrat que pot caminar i té dos braços i mans. Algú l’ha de netejar perquè ell no pot. Li manca la connexió entre el coneixement i el nervi motor.)

…………………………………………………………………………………………….

USUARI  9: (S’aixeca del seient del metro i vol obrir la porta quan veu el nom de la parada que condueix a casa seva. No diu res.)

MONITORA 3: “On vas, usuari 9. Ara no has de baixar en aquesta parada perquè hem quedat amb una altra. No obris la porta, eh? Vine, asseu.” (Agafant-li del braç.)

COORDINADORA: (Dirigint-se a la monitora 3) “Tu creus que sabria anar sol a casa? L’usuari 9 ha reconegut la seva parada.”

MONITORA 3: “Li podem demanar a la mare.”

(Un cop la mare ve a recollir el seu fill.)

COORDINADORA: “Xxxx, l’usuari 9 sabria tornar sol a casa? És que ha reconegut la seva parada i anava a baixar del metro.”

MARE: “Sí, sí que sabria. Però m’estimo més recollir-ho jo.”

…………………………………………………………………………………………….

Valoració:

L’usuari 6 té greus problemes cognitius. No acaba d’entendre el que se li demana. Problemes comunicatius: només realitza sorolls amb la boca. D’habilitats socials: no pot comunicar que necessita anar al lavabo, per exemple. D’autodirecció: li manca autonomia per moure’s per si mateix i per a prendre decisions.

 Per altra banda, una situació semblant és la que mostra l'usuari 3. Per a mi, és molt difícil saber el que vol perquè només diu “ah, ah, ah”. Juntament amb les característiques de dificultat que he comentat per l’usuari 6, fan que a  aquests dos usuaris els sigui molt difícil un mínim d’autonomia que els permetés accedir a un oci amb sentit. Cal afegir les dificultats que té l’usuari 6 en la cura de si mateix quan va al lavabo. Necessita que algú li netegi.

 L’usuari 9 és una excepció que confirma la regla quant a anar sol a casa seva. En aquest sentit mostra autodirecció.

 Revisió de documents personals: diari

 

Nom del Grup de lleure: OCI.

Data: 3/03/2013.

Fets: He estat amb el grup OCI. Hem anat una coordinadora, una monitora, 4 usuaris i jo a un concert de Rumba a la Discoteca Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat.

Sentiments: El diumenge ha transcorregut molt tranquil. Els usuaris es van mostrar relaxats i van participar en el ball de la discoteca sense grans eufòries. A aquesta situació, es va afegir que la discoteca no estava plena i es podia ballar, demanar i beure una beguda i anar al lavabo tranquil·lament.

Reflexions: El hàndicap més difícil amb el qual em vaig trobar és entendre els 4 usuaris. El seu llenguatge és molt precari en un d’ells, i, en els altres tres, és nul. Podria arribar a sentir-me impotent per respondre a les seves demandes, però no va ser així, car em guiava amb l’actuació de la coordinadora i la monitora que ja fa molt de temps que els coneixen.  Elles feien de pont entre ells i les persones externes al grup com, per exemple, el senyor de l’entrada de la porta de la discoteca, la senyoreta del guarda-roba, el cambrer, amb altres usuaris d’altres esplais, etc.

Aquests 4 usuaris no han presentat problemes de conducta ni tampoc s’han mostrat nerviosos, ansiosos o tristos.

FASE 2_23/02/2013_OCI

Vam anar a nedar a la piscina de Collblanc.

 

 



Enregistrament anecdòtic

Grup: OCI. (Podeu trobar informació de les característiques d'aquest grup en l'entrada del 11/11/2012.)

Lloc: Piscina.

Data: 23/02/2013.

Hora: 17 hores.

Situació: Anem a nedar a la piscina de Collblanc. Erem una coordinadora, 2 monitores, 1 monitor, 6 usuaris dels 8 que són i jo.

Esdeveniment:

COORDINADORA: (Quan tots/es estem en el vesturari per canviar-nos.) “Vinga, a posar-nos el banyador. Monitora 1, t’encarregues de posar el banyador a l’usuari 1? “

MONITORA 1: “Sí. (Després d’una pausa) Ja el té posat.”

COORDINADORA: “Bé. Monitora 3, t’encarregues del usuari 2? Monitor 2, ah! Ja estàs amb l’usuari 5 i 8. “

JO (Ana, practicanta): “Jo estic amb el usuari 7.” (Li vaig treient la jaqueta, el jersei i la samarreta. I quan li veig amb calçotets, demano a la coordinadora…) “Això són els calçotets o el vestit de bany?”

COORDINADORA: “Són els calçotets. Se li ha de posar el vestit de bany.”

JO: “Vinga, usuari 7, treu-te els calçotets.” (L’usuari no fa res. Aleshores, li trec jo i li poso el vestit de bany.)

…………………………………………………………………………………………….

MONITORA 3: (Quan estem dintre de la piscina) “Eh, usuari 4, no begis l’aigua de la piscina que després vomitaràs.”

USUARI 4: (Segueix fent-ho. Mostra trets autistes. Quan se li torna a cridar l’atenció fa cas. Això sí, se li diu ja amb veu més alta i amb un to més dur.)

MONITORA 3: “Si us plau, usuari 4, deixa de beure aigua que al final vomitarem tots.”

…………………………………………………………………………………………….

COORDINADORA: (Veu que l’usuari 2 no para de llençar les pilotes des de la piscina petita on estem a la gran, on estan les persones que saben nedar  molt bé. El vigilant de la piscina les va tornant a la piscina petita, on estem nosaltres. Després sóc jo que les torna i, al final, el monitor 2.)  “Usuari 2, fes el favor de no llençar més les pilotes a l’altra banda.”

USUARI 2: (Ara les llença cap a la paret.)

…………………………………………………………………………………………….

JO: “Usuari 1, com estàs? “

USUARI 1: (No parla, només mira. Al principi pensava que era cega per la seva forma de mirar, però no ho és.)

JO: “Vols que et llenci la pilota?”

USUARI 1: (No diu res. Estira els braços per rebre la pilota.)

JO: (Li llenço la pilota.) “Molt bé, usuari 1.”

USUARI 1: (Agafa la pilota i la deixa a un costat. Aleshores, comença a nedar. De tots els usuaris és l’única que ha mostrat aquesta habilitat. Els altres usuaris caminen. Aquesta situació amb l’usuari 1 es repeteix al llarg de l’activitat vàries vegades. L’usuari 1 sempre actua de la mateixa forma.)

…………………………………………………………………………………………….

USUARI 7: (Fa sorolls i va cap a l’usuari 1. Li agrada i, com a demostració, li estira dels cabells.)

USUARI 1: (Fa també sorolls forts per a demostrar que no li agrada el que li està fent l’usuari 7.)

MONITORA 3: “Usuari 7, deixa tranquil l’usuari 1.”

...............................................................................................................................

Valoració:

He pogut observar que tots els usuaris necessiten ajuda alhora de posar-se el vestit de bany. Alguns per problemes psicomotors, d’altres perquè no entenen que se’ls demana. Tenen dependència absoluta del coordinador i dels monitors.

En el cas de l’usuari 4, els coordinadors han de regular la conducta ja que és autista. Ell no té consciència de que allò que està fent li pot sentar malament. Té unes grans dificultats de comunicació i d’habilitats socials.

Hi han moments que la coordinadora i els monitors han de cridar l’atenció dels usuaris com si tinguessin 8 anys. Aquest és el cas de l’usuari 2, per exemple.

A vegades hem de ser nosaltres (els monitors i la coordinadora) els qui s’acostin als usuaris perquè sinó no sabem què els hi passa o què estan fent. Aquest és el cas de l’usuari 1 que mostra una manca d’habilitats comunicatives evidents per saber expressar el que sent i el que vol.

 

 

Entrevista al coordinadora/monitora d’OCI

 

Dia: 23/02/2013.

1-     Quines tasques realitzes abans d’assistir a les activitats de lleure?

Controlar els usuaris que vénen a l’activitat, els monitors que necessito i preparar les activitats mensuals.

2-     Quines tasques realitzes després d’assistir a les activitats de lleure?

L’economia del que s’ha gastat i del que queda. També controlar els usuaris que vénen el pròxim cap de setmana.

 

3-     Quines dificultats trobes que tenen aquest col·lectiu per accedir a un oci de qualitat?

No tenen parla per poder expressar-se. No saben de quins recursos disposen. No poden seleccionar una activitat. No tenen movilitat.

4-     Has viscut alguna vegada situacions de rebuig vers aquest col·lectiu en alguna de les activitats?

Alguna vegada han trencat un vidre. Els del local no ho entenen. No he viscut situacions de rebuig. Més aviat de malestar.

5-     Com a coordinador o monitor, t’has trobat amb dificultats? De quin tipus?

Quan dos usuaris van sentir els petards en una festa major. Hem d’estar atents perquè sinó ells marxen sense dir res. Per això intentem evitar aquestes activitats.

6-     Quins aspectes de les activitats de lleure per a discapacitats intel·lectuals creus que es podrien millorar?

És difícil trobar activitats d’oci inclusiu. Són massa infantils. Aquests usuaris són adolescents. Haurien d’anar de nit a la discoteca, per exemple, però tenim dificultats.

Paper del coordinador/monitor del Grup OCI

Controlar els usuaris que vénen a l’activitat, els monitors que necessita i preparar les activitats mensuals. L’economia del que s’ha gastat i del que queda. També controlar els usuaris que vénen el pròxim cap de setmana.

Interpreta el llenguatge de l’usuari i ens comunica el que aquest vol i sent. Igualment, realitza un suport físic important a usuaris que no tenen una motricitat adequada per a caminar sols.

Informa a les famílies de les activitats que es portaran a terme, del que necessita l’usuari i de com ha anat l’activitat al final de la jornada. Escolta els pares, mares i tutors i resol els seus dubtes.

 

Revisió de documents personals: diari

Nom del Grup de lleure: OCI.

Data: 23/02/2013.

Fets: La coordinadora, els 3 monitors, els 6 usuaris i jo hem anat a nedar a la piscina de Collblanc.

Sentiments: Va ser una jornada divertida i diferent del que fins ara havia vist en les activitats amb els usuaris. Vaig gaudir molt jugant amb ells a la piscina. Vam utilizar diferents utensilis (pilotes de goma, xurrus dels que floten, una canasta que també flota, etc.). 

 Reflexions:

 Em vaig adonar de la vida tan complexa que poden tenir aquests usuaris. Necessiten ajuda per treure’s la roba, posar-se el banyador, assecar-se el cos després de la dutxa, assecar-se el cabell, etc. A la piscina, no han tingut intimitat.

 Quan estava davant l’usuari 1, jo no sabia com actuar. Aleshores, vaig demanar a la monitora 1 si aquesta usuària era cega. Quan em va contestar que no, vaig pensar que hagués necessitat una formació específica per saber com actuar. Si hagués trobat aquesta usuària en el metro o en el carrer, sense conèixer-la, hagués pensat que volia provocar-me.

 Un cop va acabar l’activitat, vaig agafar el metro amb la monitora 1. Li vaig explicar la meva experiència en aquest camp i ella, la seva. Al dir-li que, a vegades, no sabia com actuar, ella em va dir que també li passava el mateix al principi, quan va començar amb els usuaris. La monitora em va comentar que ella el que feia era fixar-se en com ho feien els altres monitors.  Aquest comentari, m’ha estat d’ajuda i m’ha donat més confiança en mi mateixa.