FUNDACIÓN PARDO-VALCARCE_Contra els abusos als discapacitats intel·lectuals

Mai havia pensat que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguessin els dret de viure una sexualitat sana. Aquest vídeo és molt interessant i aclaridor.

"Contra els abusos als discapacitats intel·lectuals". Vídeo recuperat el 28 d'octubre de 2012 de:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-contra-abusos-discapacitados-intelectuales/1042680/

Ens parla de la tasca que realitza la Fundació Pardo-Valcarce.

QUÈ BO ESTÀ EL MENJAR XINÈS!!_2n dia

Ahir vam anar a un restaurant xinès, posteriorment vam fer un passeig i vam anar a prendre una beguda. Va ser una tarda agradable i tranquil·la. Els usuaris s'ho van passar molt bé i tots ens vam fer un bon tip de riure amb les ocurrències d'uns i d'altres.

Durada de la sortida: de les 13 hores fins les 19 hores.
Assistents: el coordinador i la monitora  i jo, com a practicanta.
Usuaris: M., F., S. i R..

Els monitors amb el coordinador són els que decideixen les sortides al principi del trimestre. Truquen i fan les reserves aproximades d'acord amb els interessos dels usuaris.

H. em va explicar que aquestes sortides beneficien tant als usuaris com a les famílies d'aquests. Aquestes últimes poden descansar una mica i també aprenen que els seus fills/es es poden defensar amb altres persones que no pertànyen a la família o al seu entorn més pròxim.

El primer dia no sabia ben bé com comunicar-me amb ells. Ahir em vaig fixar més com ho feien el coordinador i la monitora. La veritat és que pot arribar a ser un tipus de comunicació bastant fluïda, com la que nosaltres podem tenir amb els nostres amics quan fem bromes.

Em vaig adonar que no sempre estan al 100%. Després de dinar, F., el més gran de tots que té 49 anys, ja estava cansat. Jo li preguntava si es trobava bé i ell no gossava parlar. Estava "apagat". Em vaig adonar que s'ha de respectar i deixar-lo respirar. Va ser en aquest moment quan S., que havia estat callat durant el dinar, es va animar i va xerrar molt. H., la monitora, em va comentar que viuen moments en els que estan més parladors, d'altres moments, més callats, i en altres moments, volen cridar l'atenció.

Les conductes adaptatives deficitàries d'aquests usuaris no són massa greus. Així, M. es comunica força bé; F. té dificultats de comunicació i habilitats acadèmiques i funcionals; R., dificultats quant a seguretat, autodirecció i comunicació; i S., en comunicació, salut i seguretat. Tampoc podem dir que es donin aquestes característiques de forma contundent. Són les que vaig poder observar ahir.

Per la vostra informació us puc dir que en les conductes adaptatives deficitàries de les persones amb D.I. s’aprecia un notable dèficit en la capacitat de l'individu a l'hora d'adaptar-se a las demandes diàries de l'entorn. Es presenta, amb altres limitacions, en dues o més de les següents àrees d’habilitats adaptatives (referents a l’autonomia personal i competència social):

• Comunicació
• Cura de si mateix
• Vida a la llar
• Habilitats socials
• Ús de recursos comunitaris
• Autodirecció
• Salut i seguretat
• Habilitats acadèmiques i funcionals
• Lleure
• Treball

Bibliografia:

DDIN - Estratègies per a la inclusió de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual -Mòdul 1 - Pràctica 2. Del "Retard mental" a la "Discapacitat intel·lectual". Recuperat el 28 d'ctubre de 2012 de:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/ddin/modul_1/practica_2  

 En aquesta adreça he trobat les conductes adaptatives deficitàries dels D.I.

HANSEL I GRETEL_1er dia

Ahir va ser el meu primer dia de pràctiques. Vaig estar des de les 16 hores fins les 19 hores (3 hores). Vam anar al teatre Sant Andreu Teatre. C/ Neopàtria, 54. T.: 93 345 79 30. www.sat-teatre.cat .

 

En el grup de lleure en el qual vaig estar (ESPLAI TOMB), hi ha un coordinador (mestre de formació) que pacta amb els monitors les actuacions a realitzar durant la tarda.

Disposa d'una carpeta on hi consten:

- Els usuaris (discapacitats intel·lectuals) que utilitzen el servei, llurs direccions, característiques particulars, la foto, tutors o centre en el que viuen, etc.;
- La planificació d'activitats per al curs 2012-2013;
- La programació d'activitats de lleure per al primer trimestre amb les hores que durarà cadascuna;
- Remuneració del coordinador i monitors;
- Pagament de les activitats per part dels usuaris;
- Llista d'assistència;
- Fitxes amb la valoració de l'activitat d'aquest dia;
- Aquesta carpeta sempre la porta amb ell durant les sortides i, quan hem acabat, la deixa al centre RATIO.

Com és aquest grup d'usuaris?

En aquest grup hi ha 8 usuaris. En l'activitat d'ahir erem el coordinador, una monitora (llicenciada en Sociologia), 5 usuaris i jo. No sempre venen tots els usuaris. D'aquests 8 usuaris, 2 han de ser acompanyats quan acaba l'activitat a la seva residència. Els acompanya un monitor voluntari. Depenent de l'activitat, els monitors poden arribar a ser fins a quatre. La proporció seria d'un monitor per dos usuaris aproximadament.
Podem definir aquest grup com dòcil i tranquil. Els hi agrada caminar poc i els hi costa reaccionar. S'estimen més estar asseguts prenent una beguda. Ja es coneixen del curs passat, coordinador, monitors i usuaris. Només hi ha un usuari de recent incorporació.

Coneguem els usuaris del grup TOMB:
1- .: un home gran, dòcil i tranquil. Tot li sembla bé. No presenta problemes de comportament. A l'acabar l'activitat se li ha d'acompanyar a la seva residència.
2- .: se li ha de recalcar els límits de comportament. També a l'acabar l'activitat se li ha d'acompanyar a la seva residència.
3- .: és cec. No té conductes agressives. Sempre ha d'anar agafat del braç. Li costa parlar.
4- .: li costa expressar-se. Camina amb dificultat. Té una discapacitat motriu.
5- .: li costa parlar. Entén tot. No presenta problemes de conducta.
6- .: té Síndrome de Down. És tossuda i vol cridar l'atenció.
7- .: segueix el grup. Crida l'atenció. Li costa parlar. És dòcil.
8- .: encara no és massa conegut. S'ha incorporat fa dues setmanes. Té atacs epilèptics que controla ell sol. Hem d'estar pendent d'ell per si li donés un. Li hem de posar de costat, afluixar-li la roba i intentar que no es mossegui.

Lloc de trobada de les activitats: Depèn. La majoria es realitzen en la plaça situada prop del centre RATIO. Quan és així, no es truquen les famílies ja que es queda al lloc i hora de sempre. Uns altres dies, els monitors truquen per quedar en un altre lloc. Si algun usuari no pot venir alguna setmana per qualsevol motiu, la família és la responsable i encarregada d'avisar al coordinador.

Qui va anar ahir al teatre?
Usuaris: 5.
Coordinador: 1.
Monitora: 1 i jo com a practicant.

FEM UN TOMB?

Aquest dissabte per la tarda, 20 d'octubre començo les pràctiques al centre RATIO http://www.ratioassociacio.com/ .

Sé que estaré en un grup d'oci nomenat TOMB que realitza les activitats de lleure els dissabtes a la tarda. Els usuaris són adults més grans de 18 anys. El nivell d'autonomia d' aquests discapacitats intel·lectuals és de suport extens i generalitzat.
 

SUPORT EXTENS:

És el que es presta de manera continuada, sense límit de temps, amb una freqüència regular o alta, i que afecta a algunes situacions de la vida de la persona amb DID (llar, treball, escola, vida comunitària, etc.). La persona depèn en determinades situacions de tercers. 

SUPORT GENERALITZAT:

És el que es presta de manera continuada, possiblement per a tota la vida de la persona amb DID, amb una alta freqüència i intensitat. Afecta totes o quasi totes les situacions de vida de la persona. La persona depèn de tercers.

 

Bibliografia: m'he basat en un pdf titulat DINCAT (Discapacitat Intel·lectual Catalunya_Membre de FEAPS: Confederació Espanyola d'Organitzacions pro persones amb discapacitat intel·lectual). (2011). Model de Servei de Lleure. Barcelona: DINCAT

MODEL TEÒRIC DEL SISTEMA

El model teòric del sistema segueix l’enfocament ecològic a l’hora
d’establir els elements claus per comprendre la condició de retard mental i el funcionament de l’individu:  la persona, els entorns i els suports.

Aquests tres elements formen un triangle interactiu en l'àmbit del lleure. Vull dir que aquests tres elements no es poden tenir en compte independentment.

Bibliografia:  m'he basat en un pdf titulat DINCAT (Discapacitat Intel·lectual Catalunya_Membre de FEAPS: Confederació Espanyola d'Organitzacions pro persones amb discapacitat intel·lectual). (2011). Model de Servei de Lleure. Barcelona: DINCAT.)_pàg. 6.

 

 

NO EM DIGUIS QUE JO TAMBÉ TINC DRETS!! DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

Al llegir alguns dels documents que el meu centre RATIO m'ha ofert, m'he adonat de la importància que té el lleure en totes les persones amb i sense discapacitat intel·lectual com a dret universal i millora en la qualitat de vida. Per aquest motiu, nomenaré alguns dels articles més importants de la Declaració Universal dels Drets Humans que afecten a tothom en aquest món sense cap mena d'excusa i excepció i que, a vegades, cal recordar que estan escrits per a què es portin a terme.

Bibliografia:  m'he basat un un document pdf - Gelpí, C. (2008). Declaración Universal de los Derechos Humanos. Colección "Fácil Lectura".  Barcelona: Editorial Fundación Ciudadanía.

 

 

 

ARTICLE 1: Al nèixer, totes les persones són lliures i tenen els mateixos drets.                      ARTICLE 2: Les persones poden ser de races diferents, parlar llengües diferents, ser riques o pobres, tenir opinions i religions diferents. Però ser diferents no és un problema. Les persones poden ser diferents, però totes tenen els mateixos drets.                                

ARTICLE 3: Totes les persones tenen dret a viure i a fer-ho en llibertat i amb seguretat.       

ARTICLE 4: Cap persona pot esclavitzar una altra persona o comprar-la i vèndre-la com si   fos una mercaderia.                                                                                                                   ARTICLE 5: Cap persona no pot maltractar o torturar una altra.                                             

ARTICLE 6: Totes les persones han de respectar els drets de les altres persones, en          qualsevol part on estiguin.                                                              

ARTICLE 7:   Les lleis han de protegir i ajudar de la mateixa forma a totes les persones.      

ARTICLE 8: Totes les persones tenen dret a que els jutges els tractin de forma justa.           

ARTICLE 9: Cap persona pot ser detingut o empresonat sense motiu.                                    ARTICLE 10: Si una persona és jutjada per un delicte té dret a que el jutge sigui imparcial.  

ARTICLE 11: Les lleis són les mateixes per a tots/es. Totes les persones són innocents fins que els jutges decideixin si són culpables d'algun delicte. Per a declarar una persona culpable d'un delicte, els jutges han de tenir proves.      

ARTICLE 12: Totes les persones tenen dret a la seva intimitat: cap persona pot parlar o escriure sobre la vida privada d'una persona, entrar en la seva casa o llegir les seves cartes si ella no ha donat el permís per a fer-ho.                                                                                 

ARTICLE 13: Totes les persones poden escollir en quin país i en que ciutat volen viure. Poden sortir i tornar al seu país quan ho desitgin.       

ARTICLE 14: Si una persona és perseguida injustament en el seu país, pot demanar a un altre país que l'aculli per a viure allà. 

ARTICLE 15: Totes les persones tenen dret a tenir una nacionalitat. Tenir una nacionalitat significa ser d'algun país. Cap persona pot treure sense motiu la nacionalitat a una altra ni pot impedir-li que canviï la seva nacionalitat.

ARTICLE 16: Totes les persones poden formar una família i l'Estat ha d'ajudar-les per a que puguin fer-ho. Cap persona pot obligar una altra a casar-se. En el matrimoni, els homes i les dones tenen els mateixos drets.

ARTICLE 17: Totes les persones poden tenir propietats i cap altra pot treure'ls-hi sense motiu.

ARTICLE 18: Totes les persones poden pensar el que vulguin, escollir la religió que desitgin i parlar de les seves creences religioses. Qualsevol persona pot canviar la seva religió quan vulgui.

ARTICLE 19: Totes les persones poden buscar i rebre informació i opinar sobre el que vulguin, allà on estiguin, sempre que les seves opinions no ofenguin ni insultin a cap persona.

ARTICLE 20: Totes les persones poden reunir-se i també participar en associacions, però cap altra la pot obligar a pertànyer a un grup o associació.

ARTICLE 21: Totes les persones poden escollir els seus governants i, si són escollides, poden formar part del govern del seu país. Els governants són escollits per votació dels ciutadans i de les ciutadanes amb dret a vot. L'edat necessària per a votar pot ser diferent a cada país. El vot és secret i lliure: cap persona té perquè saber el que un vota.

ARTICLE 22: Els governants de cada país han de protegir i defensar els seus ciutadans i ajudar-li's a que tinguin el necessari per a viure.

ARTICLE 23: Tots els països han de preocupar-se per a que els seus ciutadans visquin el millor possible. Totes les persones tenen dret a treballar i cobrar un salari que es correspongui amb el treball que realitzen. Les persones que realitzen un mateix treball han de rebre el mateix salari i, si volen, poden agrupar-se en sindicats per a defensar els seus drets com a treballadors/res.

ARTICLE 24: Totes les persones tenen dret a descansar i a tenir vacances. Aquestes han d'estar pagades.

ARTICLE 25: Totes les persones tenen dret a viure dignament. Això significa poder menjar cada dia, tenir roba, tenir casa, poder anar a l'escola i al metge si estem malalts. Les mares i els seus fills tenen dret a una protecció especial.

ARTICLE 26: Totes les persones tenen dret a l'educació. Els estudis elementals han de ser obligatoris i gratuïts. Quan les persones són grans, poden estudiar a la universitat. Els requisits necessaris per a estudiar a la universitat són els mateixos per a totes les persones. Els pares poden escollir el tipus d'educació dels seus fills/es.

ARTICLE 27: Totes les persones tenen dret a llegir llibres, anar al cinema, visitar els museus o realitzar altres activitats culturals i també a participar en les que es realitzin a la seva comunitat. Si una persona escriu un llibre o inventa quelcom, s'ha de reconèixer que és ella qui ho ha fet.

ARTICLE 28: Totes les persones tenen dret a que els seus governants facin complir aquesta Declaració.

ARTICLE: 29: Totes les persones han de respectar els altres. Les persones tenen drets però també el deure de respectar les lleis. Els drets de les persones no poden anar en contra dels principis de l'ONU (Organització de les Nacions Unides).

http://www.un.org/es/

ARTICLE 30: Cap persona ha d'actuar en contra dels drets que estan escrits en aquesta Declaració.

BIBLIOGRAFIA

Gelpí, C. (2008). Declaración Universal de los Derechos Humanos. Colección "Fácil Lectura". Barcelona: Editorial Fundación Ciudadanía_pdf

 

 

 

 

NORMATIVA

No existeix un desplegament normatiu específic del lleure per als adults amb discapacitat intel·lectual, però es prenen com a referències:

 * Legislació i polítiques socials internacionals

- La resolució 37/52 de l’Assamblea General de les Nacions Unides de 3/12/82, s’aprova el “Programa d’Acció Mundial per a les Persones amb Discapacitats.”

- La Convenció de les Nacions Unides sobre drets de les persones amb discapacitat (2006).

 

* Legislació i polítiques socials a l’Estat Espanyol

- Constitució espanyola 1978.

-La llei 13/1982 de 7 d’abril, d' Integració Social dels Minusvàlids (LISMI).

-Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats.

-A nivell nacional, el Ministeri de Sanitat i Política Social.

 

* Legislació i polítiques socials a Catalunya

-La Llei d’Educació de Catalunya

- La Llei de formació d’adults

- La regulació de les activitats en el temps lliure

- Tres aspectes de la LEC a tenir en compte:

                                  - L’educació permanent al llarg de la vida

                                  - L’educació en el lleure

                                   - L’educació de persones amb discapacitat

 

- En el Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011. Es tracta d’una norma reglamentària que concreta el dret de les persones (en situació de necessitat social) a gaudir dels serveis socials a través d’un sistema d’accés universal, amb els drets concrets reconeguts per a tota la població.

 Bibliografia:

-         DINCAT (Discapacitat Intel·lectual Catalunya_Membre de FEAPS: Confederació Espanyola d'Organitzacions pro persones amb discapacitat intel·lectual). (2011). Model de Servei de Lleure. Barcelona: DINCAT._pdf

FASES I DIMENSIONS EN EDUCACIÓ NO FORMAL

Existeixen tres fases i llurs dimensions per a entendre i actuar en aquest context d' educació no formal.

1-   Fase de planificació de la intervenció

2-   Fase d’execució de la intervenció

3-   Fase de seguiment i avaluació de la intervenció

 

1-      Fase de planificació de la intervenció: (En aquesta fase s’ha de tenir en compte tots aquells agents que participen.)

·         Les autoritats institucionals com a actors; Són les autoritats institucionals « que tindran un paper central » en aquesta fase. Implica que conegui les característiques del centre, la història passada i present, els seus condicionants, limitacions i potencialitats. Així, el nostre centre RATIO és una entitat federada a DINCAT (Dicapacitat Intel·lectual de Catalunya, www.dincat.cat ) que com altres federacions autonòmiques estan federades a la Confederació FEAPS (www.feaps.org ). A un altre nivell, RATIO col·labora amb alguns programes amb IMD (Institut Municipal de Discapacitat) de l’Ajuntament de Barcelona.  

·         L’equip de professionals com a actors: Són tots aquells professionals que tenen com a missió la de facilitar l’adquisició d’algun tipus de coneixement als monitors que, posteriorment, atendran els usuaris principals (persones amb discapacitat intel·lectual).

·         Els usuaris en qualitat d’actors: pot ser l’assessor que dóna eines i estratègies al centre per a respondre a les dificultats que tinguin amb els seus recursos.

·         Persones pròximes a l’usuari en qualitat d’actors : poden ser els familiars directes i altres usuaris més autònoms amb discapacitat intel·lectual. També el mateix assessor que afavorirà canvis en les representacions que tenen sobre la discapacitat intel·lectual.

 

2-      Fase d’execució de la intervenció: Es centraran en reunions i entrevistes. En principi, el lloc de trobada serà el mateix centre RATIO situat al Carrer Ripollès, 54, bxos. Barcelona (08026). Districte nº 10_Sant Martí. També en l’Espai Antoni Miró al Carrer Monturiol, 10 i en altres locals de diferents districtes de Barcelona.

En aquesta fase s’han de coordinar tots els agents participants referent als continguts de l’assessorament, les modalitats d’intervenció més adequades i la forma d’organització d’aquesta intervenció. L’assessor haurà d’estar molt implicat i introduir canvis si són necessaris.

                 
    3-      Fase de seguiment i avaluació de la intervenció: Aquesta fase és necessària per comprovar si les nostres accions van pel bon camí  i si estem obtenint els resultats desitjats. Haurem de delimitar allò que volem avaluar (quins indicadors); haurem de delimitar, també, com desitgem avaluar i quins instruments de registre i seguiment utilitzarem.

Bibliografia: Badia, A., Mauri, T., Monereo, C. i Castelló, M. . (2006). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Barcelona: UOC.

 

LLEURE? PER QUÈ?

Segur que estem d'acord que el temps dedicat al lleure ens aporta una millora en la nostra qualitat de vida. El temps que dediquem per quedar amb un amic, per llegir un llibre, per anar d'excursió, etc. és un temps valuós i ens ajuda a desconnectar i a recuperar-nos de la rutina diària, de la feina i de les dificultats. Però, per a les persones amb dificultat intel·lectual i del desenvolupament (DID) hi ha més dificultats per a què puguin accedir a un oci o lleure amb uns mínims de qualitat, normalització i inclusió. Per aquest motiu, des d'associacions com RATIO, es treballa aquesta vessant. Des de RATIO, es treballa per a que totes les persones amb DID tinguin una oportunitat igual que la resta de col·lectius existents.

Realitzar les pràctiques en RATIO m'ajudarà a:
 

"partir del reconeixement de la importància del lleure com a element que aporta qualitat de vida i com a dret universal per a tothom sense cap mena d'exclusió."

Bibliografia: m'he basat en un pdf titulat  DINCAT (Discapacitat Intel·lectual Catalunya_Membre de FEAPS: Confederació Espanyola d'Organitzacions pro persones amb discapacitat intel·lectual). (2011). Model de Servei de Lleure. Barcelona: DINCAT.

 

PRINCIPALS SERVEIS QUE OFERTA EL MEU CENTRE "RATIO"

 
1- Atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual 
2- PROGRAMES ESPECÍFICS:

. Turisme:

                 - Estada de vacances

                 - Estades de cap de setmana

                 - Vacances servei residencial

. Lleure compartit

. Activitats d’oci entre setmana.
 3- PROGRAMA INCLUSIÓ:

. Projecte de col·laboració de formació i assessorament a entitats

. Projecte de mediació
 4- COL·LABORACIONS ENTITATS DEL SECTOR I NOVES PROPOSTES:

. Col·laboracions amb altres entitats en general (escoles especials, taller, centres especials de treball, centres residencials...)

NO TOT SÓN FLORS I VIOLES...I ROMANÍ

Ahir, dia 11/10/2012, a TV1, van donar la notícia que el Govern Valencià es disculpava per no poder donar soport econòmic als treballadors que realitzen tasques de tot tipus a discapacitats intel·lectuals. Alguns d'aquests treballadors porten més de dos mesos sense cobrar. Un d'ells va dir a TV1: "mentre poguem, els atendrem" (referint-se al col·lectiu de discapacitats intel·lectuals).

També podeu llegir més sobre aquesta notícia en aquest link: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/10/11/discapacitados-claman-consell-cobrar-deuda/943302.html

Els jocs de la Carla i el Jordi per Toni Sust

En el següent enllaç

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZSEO.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=20121009&idioma=1&doc_id=57bb0aab-d21e-4c25-9ed2-00caa14bbb0c

els subscriptors del diari "el Periódico"_9 d'octubre del 2012 poden llegir una notícia que es titula "Els jocs de la Carla i el Jordi" escrit per Toni Sust.

En aquesta notícia es parla que Vilanova acull els Special Olympics en el 20è aniversari dels que es van celebrar a Barcelona. Hi partciparan 1.100 discapacitats intel·lectuals.

Parla de la il·lusió que té la Carla per participar en el campionat de bàsquet, i de Jordi, en natació. Jordi ajuda Carla a que no es posi nerviosa.

Destacar d'aquesta notícia les següents frases:

"Dels Special Olympics de fa 20 anys en van quedar diverses impressions. La primera és que sense la seva celebració no s'hauria aconseguit tancar un cicle olímpic que permetés afirmar que no s'havia deixat ningú fora de la competició. La segona impressió va ser l'aspecte positiu de l'experiència de la participació dels voluntaris."

"L'origen es troba en la família Kennedy. Una de les germanes del president assassinat, Eunice, va fundar aquesta competició el 1962 després de comprovar com l'esport li feia bé a una altra de les germanes de la família, Rosemary, que patia una discapacitat intel·lectual."

"Formalment, els objectius de Special Olympics a Catalunya, on existeix des del 1995, són fomentar la promoció de l'esport i la solidaritat entre les persones amb discapacitat intel·lectual com una via de desenvolupament personal i intergració social; millorar les opinions i les actituds en relació amb discapacitats intel·lectuals, facilitar l'intercanvi de coneixement i la investigació pel que fa a l'activitat física adaptada. L'entitat catalana forma part de Special Olympics International, amb seu a Washington."

EL CIELO ERA EL TECHO

"El cielo era el techo" és el títol d'un documental sensibilitzador dels principis ideològics que RATIO promou: inclusió, normalització i ajuda a la persona. Es contempla el lleure com un dret universal de totes les persones sense cap tipus d'exclusió.

 

http://www.feaps.org/archivo/galeria-de-videos/vervideo/18/ocio/el-cielo-era-el-techo-ocio-para-todos-y-para-cada-uno.html

 

També en el següent link podreu trobar més vídeos relacionats amb el dret al lleure i la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual:

http://ociofeaps.blogspot.com.es/ 

PRINCIPIS IDEOLÒGICS DE RATIO

Haurà de tenir presents i no oblidar que els principis ideològics com la inclusió, la normalització i el treball orientat a la persona són guies per entendre el lleure i poder, així, oferir el suport que és el fi últim de l’entitat RATIO.

Apropar el món del lleure com un dret universal de tot ésser humà.

OBJECTIUS DEL MEU CENTRE (RATIO)

 

A)  Fomentar i promoure un Servei d’oci per a persones amb DID i del desenvolupament.  

B) Proporcionar els recolzaments adequats per a la persona DID per a garantitzar l’oportunitat de disfrutar del seu temps d’oci.

C) Vetllar per un ús normalitzat, inclusiu i orientat a la persona. I per a què aquest servei en l’àmbit de l’oci sigui el més enriquidor, normalitzat i inclusiu possible per a la persona amb DID.

D) Cuidar les bones relacions amb altres entitats i administracions.

E) Gestionar i administrar el patrimoni de l’associació així com buscar noves formes de financiació.

F) Atenció i recolzament familiar.

G) Participació en la pràctica d’esport i competicions esportives.

H) Promocionar la feina en xarxa entre entitats, administració i monitors de recolzament.

 I) Formació i sensibilització.

J) Defensar el dret de l’oci.

K) Potenciar la inclusió proporcionant eines a través de diferents accions en la comunitat.

L) Proporcionar programes d'oci adequats a persones amb DID nens/es, joves i adults i per a públic en general amb o sense cap tipus de discapacitat.

 

CONTEXT EN EL QUAL TREBALLARÉ

Realitzaré les pràctiques en un centre nomenat RATIO_ASSOCIACIÓ JUVENIL DE LLEURE PRO PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL. És una associació privada de lleure pro persones amb discapacitat intel·lectual, sense ànim de lucre:
www.ratioassociacio.com  .

L'actuació d'aquest centre el podem emmarcar en l'educació no formal i en la intervenció socioeducativa i comunitària.

Puc destacar quant a les necessitats de recolzament els següents percentatges:

19% Persones amb necessitats  de recolzament intermitent.

25% Persones amb necessitats de recolzament limitat.

38% Persones amb necessitats de recolzament extens.

18% Persones amb necessitats de recolzament generalitzat.

Quant al grup d’edat:

45% persones de més de 45 anys.

35% persones entre 30-45 anys.

19% persones entre 16-30 anys.

1% personess menors de 16 anys.

L’actor principal en aquest context de lleure és la persona amb discapacitat intel·lectual. Caldria definir aquest terme. L’AAIDD dóna la següent definició:  (2010) del AAIDD (American Association of Intellectual and Developmental Disabilities): El constructe de Discapacitat Intel.lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en les capacitats adaptatius conceptuals, socials d’adaptació pràctica. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys.

 

OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PRÀCTICUM

He extret els següents objectius de la Guia del Pràcticum de Psicopedagogia_Pràcticum I i Pràcticum II.: Autors Varis. (2012). Pràcticum de Psicopedagogia_Pràcticum I i Pràcticum II. Barcelona: UOC.

1- Desenvolupar i aplicar una perspectiva pròpia sobre les característiques i la naturalesa de la pràctica professional i els diferents tipus de problemes a què s'afronten els psicopedagogs en els diversos àmbits i situacions.

2- Reflexionar a partir de les situacions pràctiques viscudes sobre les funcions i les responsabilitats del psicopedagog.

3- Localitzar i analitzar, durant l'observació de les situacions d'intervenció que es produeixen en els diversos àmbits, l'aplicació dels coneixements que nosaltres hem anat adquirint durant les assignatures.

4- Aprofundir, mitjançant la pràctica, en un context d'intervenció psicopedagògica i desenvolupar una perspectiva pròpia sobre les característiques de la intervenció en aquest context.

5- Elaborar i desenvolupar un projecte d'intervenció en un àmbit determinat.

6- Revisar els textos especialitzats relacionats amb la pràctica professional de la psicopedagogia que tractin de la temàtica del projecte.

7- Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció psicopedagògica en el meu context.

8- Aprendre a afrontar un cas real de diagnòstic i d'intervenció psicopedagògica tenint en compte el màxim de factors que determinin la meva realitat.

9- Comprendre que cada recurs és el resultat de la interacció de tots els elements que entren en contacte, de forma que es pugui construir respostes adequades a les situacions amb les quals ens trobem.

10- Adquirir habilitats i actituds pròpies de la tasca professional del psicopedagog.

11- Aproximar-se a la realitat en què es fa el pràcticum amb una actitud oberta i sense prejudicis.

12- Extreure'n conseqüències i implicacions per al projecte professional propi.

BENVINGUTS A AQUEST BLOG

Aquest blog ha estat creat per mostrar tot el procés que seguiré en les pràctiques de Psicopedagogia.

Els objectius de les meves pràctiques en aquesta carrera és viure, experimentar, observar, analitzar, reflexionar, dialogar i contrastar la realitat de la Psicopedagogia en un àmbit concret i saber trobar els punts d'unió entre aquesta vivència i la resta de continguts teòrics que he après al llarg d'aquests cinc anys.