Dimensió lúdica : Ens condueix a unes
vivències desenfadades, de trascendència limitada, però no per aquest motiu, de
menys interès. Es refereix a la forma en que una comunitat viu i assumeix el
tema de la diversió i el joc, tant de nens com d’adults. Respon a com es
diverteixen les persones en les seves diferents fases de la vida, al lloc i als
mitjans, a les relacions que s’estableixen, a la importància o manca d’interès
pel món lúdic en general. Es correspon també amb el món dels hobbies i
entreteniments generalitzats, el recolzament institucional que reben i els
vincles que s’estableixen a partir d’ells.
Dimensió creativa : La dimensió creativa
de l ´oci comunitàri ens sitúa en una vivència formativa i cultural. Fa
al·lusió a un gaudiment més raonable, lligat a processos de reflexió. Al·ludeix
a experiències culturals d’oci, unides tradicionalment al desenvolupament de
pràctiques musicals, dramàtiques, literàries, artesanals, pictòriques,
folklòriques, etc. És una dimensió que guarda una relació directa amb el
capital cultural de les persones i els grups, sent expressió de formes de vida
i de mentalitats, punts de vista, estètica i, en molts casos, plantejaments
ètics. El desenvolupament de la dimensió creativa de les comunitats està mol
lligat als seus processos educatius, però també a llurs infrastructures,
recursos i possibilitats de comunicació i
obertura.
Dimensió ambiental-ecològica : Es
relaciona, per una banda, amb l’entorn físic i urbà de la comunitat i, per
altra banda, amb la vivència de l’oci lligada a la Natura. Des d’un punt de
vista ambiental-ecològic unes comunitats estan més mentalitzades que d’altres
en la importància del seu entorn, la cura del seu patrimoni o la conservació i
transmissió de la seva història. Aquesta dimensió aporta a l’observador la
informació que transmeteix l’ambient de les places, parcs i passejos, on es
troben importants claus socials del significat de l’oci comunitàri. També ens
alerta de la relació que estableix una determinada comunitat entre oci i
Natura, el seu coneixement, percepció i especial sensibilitat. Es manifesta en
usos i hàbits de caps de setmana, en la cura de l’entorn natural i en la
conciència ecològica expressada en els objectius col·lectius que es plantegen.
Expressa la sensibilitat ciutadana davant els impactes de les activitats d’oci
i ajuda a planificar un desenvolupament sostenible que respecti l’harmonia mediambiental.
Dimensió festiva : Planteja la vivència
d’un aspecte que defineix i identifica les comunitats : les seves festes.
La festa, entesa com a
manifestació extraordinària d’oci, permet portar a terme experiències que
s’allunyen d’allò racional, però que tenen un enorme poder de cohesió
comunitària. Permet visualitzar la
realitat comunitària des d’una cara oposada a la vida quotidiana, a
l’organització racional i a la rutina. La festa, quant a experiència
eminentment grupal, permet parlar d’oci compartit i social enfront de la
vivència individual en si mateixa. No és d’estranyar, per tant, que, coneguda
la seva incidència, sigui un tipus d’oci especialment cuidat per les
institucions públiques dels països democràtics.
Dimensió solidària : S’entén l’oci com a
vivència social i altruista, de la satisfacció arrelada en el fet d’ajudar
desinteressadament a altres, independentment de l’activitat realitzada en si
mateixa. La vivència d’un oci solidari és un signe de qualitat humana i de
sensibilitat. El seu desenvolupament es correspon amb comunitats obertes, en
les que madura la responsabilitat i el compromís, el fonament del qual descansa
en la voluntarietat i la lliure elecció. Representa un potencial de
desenvolupament de gran transcendència per una comunitat.
Cuenca Cabeza, Manuel. (2000). Ocio humanista. Dimensiones y manifestaciones actuales del ocio. Bilbao:
Universidad Deusto. Pàg. 97.
