Els usuaris són joves amb necessitats de suport extens i limitat. Una usuària és sordomuda, un altre és autista i l'altre es comunica amb nosaltres amb un llenguatge repetitiu. El seu cos té un balanceig constant.
El dissabte vam anar a dinar a la platja de Badalona. Ens vam fer fotos. Posteriorment, vam fer una passeig per la platja, passant per la fàbrica "ANÍS DEL MONO".
Vam anar pel carrer del Mar fins arribar a la porta de l'Ajuntament on hi havia un betlem i un arbre de Nadal. Després de fer-nos més fotos, vam anar a prendre una xocolata amb fartons.
Referent a un dels usuaris, la noia sordomuda, vaig observar que no tenia un gran bagatge de vocabulari en el llenguatge dels signes. Un dels monitors em va comentar que és ara que l'està aprenent i que, fins ara, ha estat utilitzant un llenguatge pròpi amb la seva família i els monitors.
Per donar per finalitzat aquest diari, he de dir que he pogut endinsar-me en un món totalment nou per a mi, com és el lleure per a persones amb discapacitats intel·lectuals. M'ho he passat molt bé! La veritat és que m'ho he près com a lleure per a mi. He intentat adaptar-me als diferents grups d'oci del centre RATIO i he après com tractar als usuaris depenent del seu grau de suport i/o necessitat. Sé molt bé que per a què així ho visquin els usuaris, hi ha al darrera una gran feina per part de la meva tutora del centre, dels coordinadors dels diferents grups i els monitors/res. Ara em resta la recta final. És a dir, imaginar que ja sóc psicopedagoga i proposar un preprojecte tenint en compte les característiques d'aquest tipus de centre i usuaris. Espero aconseguir-ho perquè tinc molts dubtes i necessito molta orientació!
Ha estat una experiència agradable, tranquil·la i enriquidora que ha estat possible gràcies al compromís, esforç, treball i entrega de tot un equip de treball del meu centre de pràctiques: RATIO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada