FASE 1_DIFICULTATS I OCI DELS DISCAPACITATS INTEL·LECTUALS. El paper del coordinador.

                                          Definició del projecte / Fonamentació teòrica

1.      Títol del projecte

 DIFICULTATS I OCI DELS DISCAPACITATS INTEL·LECTUALS. El paper del coordinador.

 

2.      Descripció del tema del projecte

 

Què és el que es vol fer?

Aquest projecte vol ser una reflexió del lleure com a valor universal, el qual ha de permetre la inclusió i normalització de les persones amb Discapacitat Intel·lectual; una reflexió de les dificultats que poden trobar les persones amb D.I. per accedir a aquest dret universal.

Durant el primer semestre 2012-2013 he estat en diferents grups amb desigual nivell de dificultat. En uns grups els usuaris eren força autònoms i tenien molt clar com invertir el seu temps de lleure. No així, en altres grups en els quals els usuaris no poden parlar, la comunicació era a base de signes no universalitzats, sinó propis, el nivell motor era limitat i necessitaven algú que els ajudés a caminar i/o a orientar-se en el espai. El paper del monitor en els diferents grups era, per tant, diferenciat; i aquest serà l’altre aspecte que treballaré en el segon semestre.

Amb quina finalitat?

Aquest document té la finalitat de servir d’introducció i presa de contacte, amb un centre d’aquestes característiques i amb el tipus d’usuari que assisteixen (discapacitats intel·lectuals), als nous estudiants de psicopedagogia per a què es puguin situar en el context dels centres de lleure per a D.I. Un document que estaria obert a modificacions, correccions, aportacions i millores per a comprendre aquest àmbit en el món de la intervenció socioeducativa i comunitària. Ser, en definitiva, una eina de reflexió i debat.

Camp d’intervenció: Les meves pràctiques s’emmarquen en l’ àmbit de la intervenció socioeducativa i comunitària en l’educació no formal. Més específicament, en el marc del lleure.

Objectiu: Esbrinar i establir les dificultats dels Discapacitats Intel·lectuals per accedir a un oci de qualitat, i el paper del coordinador/monitor en els diferents grups d’usuaris del meu centre.

Temps disponible: Els caps de setmana, des del gener de 2013 fins el mes de juny.

Grau d’implicació dels participants: El grau d’implicació dels usuaris i coordinadors/monitors és total. La meva participació serà màxima a partir de l’ observació participativa que realitzaré.

Recursos:

·        Materials: Documents varis, webgrafia i vídeos.

·        Humans: La meva tutora de centre, els 54 usuaris aproximadament que observaré i 6 coordinadors/monitors.

·        Espacials: Els diferents llocs on es portaran a terme les activitats de lleure (cinema, discoteca, piscina, restaurant per dinar, granja per berenar, platja, bolera, paseos, parque botànico,etc.)

·        Tècnics: Un ordinador, connexió a internet, blog en Internet, un powerpoint i un retroprojector.

·        D’investigació : Registre anecdòtic, entrevista, matriu i buidatge de dades, documents oficials i personals i observació participativa.

 

3.      Supòsits teòrics del projecte.

Per la realització d’ aquest projecte m’ he basat en el llibre de Cuenca (Cuenca Cabeza, Manuel. (2000). Ocio humanista. Dimensiones y manifestaciones actuales del ocio. Bilbao: Universidad Deusto) que ens explica el que és l’oci humanista. Des d’un punt de vista de la intervenció socio-comunitària, l’oci es transforma en una experiència grupal compartida on aquest és escollit lliurement per l’usuari amb la finalitat de gaudir de l’activitat. És el que Cuenca anomena oci autotèlic (comunitari). És l’únic oci que existeix. La seva pràctica sistemàtica desenvolupa vincles afectius entre els usuaris, produint, al mateix temps, la cohesió de la comunitat i el seu desenvolupament.

Cuenca (Cuenca Cabeza, Manuel. (2000). Ocio humanista. Dimensiones y manifestaciones actuales del ocio. Bilbao: Universidad Deusto) ens defineix les diferents dimensions d’oci que es poden donar en l’oci comunitari. Així, tenim la dimensió lúdica de l’oci comunitàri, la dimensió creativa, la dimensió ambiental ecològica, la dimensió festiva, la dimensió solidària.

La dimensió d’oci que viuen els usuaris del meu centre de pràctiques és una barreja de totes les anteriors dimensions, donant prioritat a la dimensió lúdica, festiva i solidària.

Dimensió lúdica : Ens condueix a unes vivències desenfadades, de trascendència limitada, però no per aquest motiu, de menys interès. Es refereix a la forma en que una comunitat viu i assumeix el tema de la diversió i el joc, tant de nens com d’adults. Respon a com es diverteixen les persones en les seves diferents fases de la vida, al lloc i als mitjans, a les relacions que s’estableixen, a la importància o manca d’interès pel món lúdic en general. Es correspon també amb el món dels hobbies i entreteniments generalitzats, el recolzament institucional que reben i els vincles que s’estableixen a partir d’ells.

Dimensió festiva : Planteja la vivència d’un aspecte que defineix i identifica les comunitats : les seves festes.

La festa, entesa com a manifestació extraordinària d’oci, permet portar a terme experiències que s’allunyen d’allò racional, però que tenen un enorme poder de cohesió comunitària.  Permet visualitzar la realitat comunitària des d’una cara oposada a la vida quotidiana, a l’organització racional i a la rutina. La festa, quant a experiència eminentment grupal, permet parlar d’oci compartit i social enfront de la vivència individual en si mateixa. No és d’estranyar, per tant, que, coneguda la seva incidència, sigui un tipus d’oci especialment cuidat per les institucions públiques dels països democràtics.

Dimensió solidària : S’entén l’oci com a vivència social i altruista, de la satisfacció arrelada en el fet d’ajudar desinteressadament a altres, independentment de l’activitat realitzada en si mateixa. La vivència d’un oci solidari és un signe de qualitat humana i de sensibilitat. El seu desenvolupament es correspon amb comunitats obertes, en les que madura la responsabilitat i el compromís, el fonament del qual descansa en la voluntarietat i la lliure elecció. Representa un potencial de desenvolupament de gran transcendència per una comunitat.

L’ autor ens parla també dels reptes de l’oci. De com aquest ha evolucionat al llarg del temps.

Un altre concepte a desenvolupar en aquest preprojecte serà el que Cuenca entén per oci sostenible i accessibilitat democràtica d’aquest. “La concepció actual de l ‘oci i la seva relació amb la cultura, des d’un prisma democràtic, permet considerar-lo un bé que hauria de ser accessible a tots (independentment de la seva edat, sexe, raça o discapacitat), en funció dels beneficis que reporta”.

4.      Raons de la meva tria, interès i prospectiva

 És la primera vegada que estic en contacte amb un ámbit com aquest, del lleure per a Discapacitats Intel·lectuals. Em va costar entendre l’objectiu principal del meu centre de pràctiques: el gaudiment dels usuaris. Per això, he decidit que el que em calia era aprofundir en la situació personal dels usuaris per accedir a un oci de qualitat i com treballaven els coordinadors i monitors en els diferents grups. Pensar i reflexionar sobre la situació actual per poder incidir, posteriorment, amb mesures per a la millora dels usuaris.

 

Penso que aquesta és la millor forma de copsar aquesta investigació perquè em cal un coneixement més profund i pausat d’aquest centre, dels seus usuaris i dels coordinadors/monitors més implicats en les activitats de lleure. Un cop hi hagi hagut aquesta reflexió acurada i debat posterior, és quan em podria plantejar una planificació d’altres activitats d’oci apropiades per aquest col·lectiu, d’altres programes per llur inclusió i normalització, etc.

► Disseminació de resultats: que altres centres amb discapacitats intel·lectuals puguin beneficiar-se d’aquest document com a eina de formació inicial per a coordinadors i monitors d’aquest col·lectiu.

► Partint de la situació actual dels usuaris del meu centre de pràctiques, crear altres programes de millora de llur oci. No d’altres usuaris d’altres centres, sinó d’aquest en concret. Les experiències positives podrien comunicar-se a altres centres d’aquest mateix àmbit.

► Proposaria que aquest document pogués servir d’introducció i presa de contacte, amb un centre d’aquestes característiques i amb el tipus d’usuari que assisteixen (discapacitats intel·lectuals), als nous estudiants de psicopedagogia per a què es puguin situar en el context dels centres de lleure per a D.I. Un document que estaria obert a modificacions, correccions, aportacions i millores per a comprendre aquest àmbit en el món de la intervenció socioeducativa i comunitària. Ser, en definitiva, una eina de reflexió i debat.

El primer semestre del curs 2012-2013 vaig realitzar el Pràcticum I en aquest mateix centre.

5.      Subjectes del projecte

Subjectes: 47 usuaris des de 16 a 50 anys aproximadament i 6 coordinadors/monitors.

 Lloc: En diferents llocs d’oci com el teatre, berenar en una granja, piscina, discoteca, etc.

 Nivell en que es desenvolupa el projecte: En l’oci de la comunitat.

 Dimensions de la pràctica educativa rellevants per a les tasques d’intervenció psicopedagògica:

Els criteris, que he utilitzat per dividir les dades en unitats rellevants i significatives, són gramaticals (paraules) i temàtics (continguts).

 Referent a les paraules (dificultats ): motrius, cognitives, comunicatives, cura de si mateix, habilitats socials, prejudicis de la comunitat i la família, ús de recursos comunitaris, autodirecció, informació als familiars, alternatives de solució.

Referent als continguts (paper del coordinador/monitor):

·        Actuació al mateix nivell entre els usuaris

·        Mediador entre ells i altres persones alienes al grup

·        Pendent de les necessitats dels usuaris

·        Dóna suport físic

·        Dóna suport emotiu

·        Interpreta el que volen dir quan no se’ls enten prou bé

·        El coordinador/monitor com el referent més important en el grup

·        Reconducció de la conducta dels usuaris

·        Planificació de l’activitat (abans, durant i després)

·        Feedback comunicatiu amb les famílies i/o tutors legals

Altres continguts (preguntes als coordinadors/monitors):

L’entrevista que utilitzaré serà no estructurada (amb preguntes obertes):

1-     Quines tasques realitzes abans d’assistir a les activitats de lleure?

2-     Quines tasques realitzes després d’assistir a les activitats de lleure?

3-     Quines dificultats trobes que tenen aquest col·lectiu per accedir a un oci de qualitat?

4-     Has viscut alguna vegada situacions de rebuig vers aquest col·lectiu en alguna de les activitats?

5-     Com a coordinador o monitor, t’has trobat amb dificultats? De quin tipus?

6-     Quins aspectes de les activitats de lleure per a discapacitats intel·lectuals creus que es podrien millorar?

 

Per categoritzar la informació

“Categoritzar vol dir agrupar conceptualment fragments (unitats d’anàlisi) que tenen aspectes comuns i assignar-los una denominació global.” (Pàg. 65, mòdul 3 de Mètodes d’Investigació en Educació)

Les categories seran analista/participant. Seran elaborades amb l’ajuda dels coordinadors/monitors.

Part de la informació obtinguda la introduiré en una matriu. Les matrius són taules de doble entrada, files i columnes, que representen informació.

 
                                                    Proposta metodològica

Com es vol fer i des de quin enfocament metodològic el desenvoluparé?

 L’ enfocament metodològic que desenvoluparé és el model teòric del sistema que segueix l’enfocament ecològic a l’hora d’establir els elements claus per comprendre la condició de retard mental i el funcionament de l’individu: la persona, els entorns i els suports.

La metodologia que utilitzaré per a fer aquesta reflexió és qualitativa orientada a la comprensió. Per què? Vull comprendre en profunditat els factors de dificultats que tenen els discapacitats intel·lectuals per a accedir a un oci de qualitat i els diferents rols dels coordinadors/monitors en les activitats de lleure.

Utilitzaré tècniques qualitatives de recol·lecció de dades: enregistrament anecdòtic, entrevista, revisió de documents (oficials, diari, blog), observació participativa i un powerpoint (aquest últim és un suport i un paquet office de MS).

Utilitzant aquestes tècniques estic realitzant una investigació etnogràfica. “Aquesta consisteix en una descripció o reconstrucció d’escenaris, grups culturals intactes i maneres de viure (Woods, 1987, pàg. 12 i 18; Taft, 1988, pàg. 59).”

Com que l’abast d’aquesta investigació es centrarà en el meu centre de pràctiques podem anomenar aquesta com una microetnografia per situar-se en un àmbit molt concret.

En aquesta anàlisi qualitativa, em baso en la teoria de la inducció analítica. Aquesta és una estratègia de recollida i anàlisi d’informació. La informació que reculli i analitzi em permetrà desenvolupar un model descriptiu que englobi tots els casos dels diferents usuaris del centre de lleure. Amb aquest propòsit elaboraré una entrevista amb preguntes obertes que realitzaré als coordinadors/monitors del centre.

L’observació participativa,  i l’ anàlisi documental  també em permetrà realitzar aquesta anàlisi.

 No em limitaré a estudiar el cas concret d’un usuari amb D.I., sinó els 6 grups de lleure pels quals he assistit. Aquests grups són el grup TOMB, OCI, Estampida, Punkis, Pirates i Deluxe, 47 usuaris en total més 6 coordinadors/monitors. El nom dels grups és escollit pels mateixos usuaris/res.

Utilitzo el terme “coordinador/monitor” perquè, el coordinador fa les tasques d’un monitor més. A vegades, es canvien el rol. I el que abans era monitor passa a ser el coordinador.

En el següent quadre gràfic s’ integren les 3 fases, les activitats i instruments.

Els objectius generals del projecte són els següents:

1- Reflexionar sobre el lleure de les persones amb D.I. per sensibilitzar la nostra comunitat.

2- Explicar el paper del coordinador/monitor per valorar el seu rol i conèixer el que fa i el perquè ho fa.

3- Esbrinar les diferents dificultats que tenen els usuaris per accedir a l’oci de qualitat per partir d’una visió realista d’aquest col·lectiu.

 Per aconseguir aquests 3 objectius generals establiré la meva actuació en 3 fases que, a la vegada, tindran uns objectius més específics.En l’última fase, sí que especificaré els indicadors d’avaluació que em permetran valorar els resultats obtinguts.

FASE 1: Conèixer i analitzar la demanda. Primers acords DATA: 3/12/12 a 17/12/12. HORES: 10 en el centre.

Objectius:   1.      Conèixer i analitzar la demanda. 2.      Establir els primers acords amb la tutora del centre de pràctiques. 3.      Elaborar el Pla d’Actuació.   Destinataris: Tutora del centre i jo (estudiant en pràctiques).

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Reunió amb la tutora del centre de pràctiques. Establiment dels grups amb els quals portaria a terme l’observació. Delimitació de les àrees a observar. Temporització de les activitats presencials amb els grups d’oci.

TÈCNIQUES QUALITATIVES

Entrevista. Anàlisi documental (documents oficials). Elaboració d’un qüestionari amb preguntes obertes i dues matrius. INDICADORS D’AVALUACIÓ_FASE 1 Compleció de la realització d’entrevistes. Compleció de la recopilació i anàlisi documental. L’ elaboració del pla de treball.

FASE 2: Execució del Pla d'Actuació DATA: 12/1/13 a 2/5/13. HORES: 65 en els grups d’oci i amb els coordinadors/monitors

Objectius: 1.      Observar  l’actuació dels usuaris i coordinadors/monitors. 2.      Categoritzar les situacions més rellevants dels destinataris. 3.      Participar en cada grup d’oci com un membre més. 4.      Aplicar el qüestionari dirigit als coordinadors/monitors. Destinataris:   47 usuaris aproximadament i 6 coordinadors/monitors.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.      Assistència, participació i observació participativa i activa a les activitats d’oci dels diferents grups.   2.      12/1/2013: Estaré amb el grup Pirates. Anirem a prendre una beguda i a realitzar la programació de sortides per al 2º trimestre.               19/1/2013: Estaré amb el grup Pirates. Anirem a CosmoCaixa i, després, farem un picnic.             26/1/2013: Estaré amb el grup TOMB. Bolera de Sant Andreu. Pº de Potosí, 2. www.lamaquinista.com               3/2/2013: Estaré amb el grup Deluxe. Discoteca Salamandra. Av. Carrilet, 235, Hospitalet de Llobregrat. Concert de Regae-Pop.               9/2/2013: Estaré amb el grup Deluxe. Anem a la discoteca Arena de Barcelona. Celebrarem el Carnestoltes. C/Diputació, 233.             16/2/2013: Estaré amb el grup TOMB. Restaurante “Cervecería 100 Montaditos.” (Nivel floor 2). Sant Andreu. www.lamaquinista.com             23/2/2013: Estaré amb el grup OCI. Anem a nedar a la piscina (Collblanc).            2/3/2013: Estaré amb el grup OCI. Anem a la Discoteca Salamandra a sentir un concert de Rumba.            9/3/2013: Estaré amb el grup Estampida. Anem a la Discoteca Sarau.        16/3/2013: Estaré amb el grup Estampida. Anem a practicar diferents esports. Assistiran tots els grups de Ratio. L’activitat es diu “Va d’esport”, etc.                6/04/2013: Estaré amb el grup Punkis. Anem a veure l’espectacle “Peter Pan” sobre gel.     13/04/2013: Estaré amb el grup Punkis. Anem a fer una passejada per Badalona i un berenar en un Macdonalds. 3.                                                                                                                              Anotació de les situacions rellevants en les que es pugui observar algun tipus de dificultat per accedir a l’oci i el paper dels coordinadors/monitors en els grups.  4.                                                                                                                              Aplicació del qüestionari als monitors/coordinadors.       5.                                                                                                                              Contrastació d’informació per mitjà de l’anàlisi de documents oficials i personals.

TÈCNIQUES QUALITATIVES

Qüestionaris amb preguntes obertes. Observació participativa. Enregistrament anecdòtic. Elaboració d’un blog i un diari (documents personals). Consulta i anàlisi de documentació oficial.  INDICADORS D’AVALUACIÓ_FASE 2 1.  Compleció de l’ observació dels usuaris i coordinadors/monitors. 2.  Categorització de les situacions més rellevants dels destinataris. 3.  Participació en cada grup d’oci com un membre més. 4.  Aplicació d’ un qüestionari dirigit als coordinadors/monitors.

FASE 3: Avaluació del procés i plantejament de continuïtat     DATA: 3/05/2013 a 15/06/13. HORES: 15 en el centre i a casa meva.

Objectius: Valorar i interpretar les dades recollides. Finalitzar el projecte amb les conclusions i la prospectiva de futur. Presentar el projecte a la meva tutora del centre pràctiques. Defensar el meu projecte en el campus virtual de la U.O.C. Destinataris: Tutora del centre, Tutora de la UOC, futurs coordinadors/monitors i estudiants de Psicopedagogia.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Anàlisi i valoració de les dades recollides. Presentació en suport MSPower point amb els eixos més importants del projecte. Elaboració de les conclusions i de la prospectiva de futur. Presentació del projecte davant la meva tutora de pràctiques del centre. Defensa del meu projecte en el campus virtual de la UOC.

TÈCNIQUES QUALITATIVES

Anàlisi documental (documents oficials i personals). Realització d'una presentació en MSPower point.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Tipus de dificultat. Nombre d’usuaris amb una determinada dificultat. Explicitació de les diferents tasques del coordinador/monitor. Mesures de millora de l’accés dels D.I. a un oci de qualitat.

BIBLIOGRAFIA  

 

Intervenció socioeducativa i comunitària

╣ AA.VV. (2009). Contextos d’educació no formal per a la intervenció psicopedagògica_Part II. La pràctica psicopedagògica en contextos d’educació per al lleure i la cultura, 19-24. Barcelona : U.O.C. .

╣Badia, A.; Mauri,T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no formal. A: A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal: pp 33-59.

╣Cuenca Cabeza, Manuel. (2000). Ocio humanista. Dimensiones y manifestaciones actuales del ocio. Bilbao: Universidad Deusto.

╣Monereo, C. i Castelló, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal.

Investigació en educació

╣Del Rincón Igea, Delio. (2009). Metodologies qualitatives orientades a la comprensió. Mòdul 3 de l’assignatura Mètodes d’investigació en educació. Barcelona: UOC.

 
Funcions i àmbits d'intervenció     

╣Guia del Pràcticum de Psicopedagogia_Pràcticum I i Pràcticum II.: Autors Varis. (2012). Pràcticum de Psicopedagogia_Pràcticum I i Pràcticum II. Barcelona: UOC.