Enregistrament anecdòtic
Grup: Estampida.
Lloc: Discoteca
Sarau.
Data: 9/03/2013.
Hora: 17
hores.
Situació: Anem a la Discoteca Sarau. Sóm 6 usuaris, un
coordinador, una monitora i jo (estudiante en pràctiques).
COORDINADOR: (Veient que arriben els usuaris 1 i
2… Són molt autònoms i venen sols de casa seva). “Hola, com esteu usuari 1 i
2?” (Es saluden donant-s’hi la mà.)
USUARI 1: (No diu res, però somriu per saludar. És molt discret.)
USUARI 2: “Hola, xxxx!” (Somriu.
Es mostra tímid i al cap d’una estona s’allunya del grup amb l’usuari 1. Tots
dos estan esperant la resta d’usuaris que han d’arribar. El coordinador i la
monitora (jo també) parlen amb els familiars dels usuaris.)
…………………………………………………………………………………………….
MONITORA 1: (Dirigint-se a mi.) “Ana, vaig a
portar l’usuari 3 al lavabo”. (Durant tota l’activitat, aquest usuari va haver
d’anar al lavabo. Totes tres vegades, va anar acompanyat de la monitora 1).
Ana (sóc jo, l’estudiant en pràctiques): “D’acord,
monitora 1” .
USUARI 3: (Fa gestos sense sentit, com si
estigués nerviosa.).
…………………………………………………………………………………………….
USUARI 3: (S’acosta a l’usuari 4 i intenta
posar-li un botó ben posat de la seva jaqueta.)
USUARI 4: (Resta molt seriosa i amb el cap lleugerament
inclinat endavant. No diu res. No li ha fet gràcia l’acte inofensiu de l’usuari
3.)
USUARI 3: “T’has molestat? No volia molestar-te.
Només volia posar-te bé el botó. No et vull fer mal. De veritat t’has
molestat?”
USUARI 4: (No diu res i se’n va amb l’usuari 5.)
USUARI 3: (Dirigint-se a la monitora 1…) “Com es
diu aquesta noia?” (Referint-se a l’usuari 4. Ara l’usuari 3 fa cara de molesta
i sorpresa per la reacció de l’usuari 4.)
MONITORA 1: “Es diu xxxx. Què et passa, usuari 3?
Per què estàs tant seriosa?”
USUARI 3: “He volgut posar el botó de la jaqueta bé de l’usuari 4 i
m’ha fet mala cara. Jo no he volgut molestar-la. No m’ha parlat ni m’ha dit el
seu nom.”
MONITORA 1: “No li donis més importància de la que té. L’usuari 4 està
un xic nerviosa i per això no t’ha dit res. Ja veuràs com, més endavant, et
parlarà.”
…………………………………………………………………………………………….
Valoració:
Com es pot deduïr, l’usuari 1 i 2 tenen un alt
grau d’autonomia. Fins i tot, saben anar als llocs que els interessen sols.
Aquest és un dels grups amb un alt grau d’autonomia quant a llur autodirecció. Ells decideixen on anar i hi van sols o amb els seus amics/gues.
L’usuari 3 és l’excepció que confirma la regla. Ha necessitat anar
sovint al lavabo i, a més, acompanyada de la monitora. La resta d’usuaris no
necessiten cap mena de suport físic i poden anar sols. L’usuari 3 també podia
anar sola, però es mostrava depenent del coordinador i de la monitora. No es
mostrava tant dòcil com els altres usuaris.
En la situació en els que els usuaris 3 i 4 interactuen, semblen dues
persones sense cap mena de dificultat d’autodirecció, de cura d’elles mateixes
o motrius. Malgrat aquestes bones capacitats, tenen hàndicaps alhora d’entendre
i comprendre les emocions de l’altra, fet que fa que es capfiquin en elles
mateixes i no vulguin cedir en els seus plantejaments.
Entrevista
al coordinadora/monitora d’Estampida
1-
Quines
tasques realitzes abans d’assistir a les activitats de lleure?
Planificar les activitats amb els usuaris;
concertar les reserves de les activitats si és necessari i trucar els usuaris
per quedar en un lloc de trobada. Abans, però, informar dels preus de les
activitats.
2-
Quines
tasques realitzes després d’assistir a les activitats de lleure?
Omplir una fitxa de valoració de la sortida/activitat
amb les opinions dels usuaris. Controlar les despeses que han hagut i donar
tota aquesta informació al centre Ratio.
3-
Quines
dificultats trobes que tenen aquest col·lectiu per accedir a un oci de
qualitat?
Els prejudicis, la imatge, la gent que no sap integrar, ni
integrar-se.
4-
Has
viscut alguna vegada situacions de rebuig vers aquest col·lectiu en alguna de
les activitats?
Sí, un cop volíem anar a una discoteca a les 12 de la nit, per estar
només mitja hora, perquè l’activitat acabava a les 12 :30h de la nit. Era
una espècie de discoteca/pub, i no ens van deixar entrar per la « imatge
que donàvem », quan tots anàvem ben vestits, dutxats i arreglats… !
Això sí, ens van proposar que si algun dia volíem reservar la discoteca que ho
podíem fer,… Però nosaltres no volem reservar cap espai, per això ja estan les
activitats de Sarau o Luz de Gas (que són discoteques que reserven el dissabte
a la tarda o el diumenge a la tarda perquè aquest col·lectiu hi pugui anar).
5-
Com
a coordinador o monitor, t’has trobat amb dificultats? De quin tipus?
Com he comentat abans, dificultats alhora d’entrar algun lloc, algun
espai privat com és aquest el cas. D'altra banda, ara no recordo cap altre
incidència.
6-
Quins
aspectes de les activitats de lleure per a discapacitats intel·lectuals creus
que es podrien millorar?
L’oferta d’activitats, els descomptes...
Paper
del coordinador/monitor del Grup Estampida
És una motivadora constant. No deixa cap membre
del grup aïllat. Això sí, a vegades, s’aparta quan veu que hi ha un grup
d’usuaris que estan parlant de les seves coses, o, com en la discoteca, estan “tenint la seva pròpia festa”.
Revisió de documents personals: diari
Nom del Grup de lleure: Estampida.
Data: 9/03/2013.
Fets: Vam anar a la
Discoteca Sarau. Vam ser el coordinador, 1 monitora, 6 usuaris i jo (estudiant
de pràctiques). Aquest coordinador va substituir aquest dia a la coordinadora
oficial. L’entrevista la vaig tenir amb ella.
Sentiments: Jornada molt
divertida en la qual tots els usuaris van saber disfrutar sense la supervisió
directa del coordinador per la gran autonomia que tenen quant a nivell
d’habilitats socials, a excepció de l’usuari 3 que es mostrava molt depenent
del coordinador/monitor.
Reflexions: Em vaig adonar que
amb un grup d’aquestes característiques, jo no era tan necessària com en el
grup Punkis, per exemple, on jo era més útil per donar suport físic i
comunicatiu. Evidentment, cal un coordinador/monitor que
els orienti i formi quant a un oci de qualitat. També quant realitzen els
pagaments de les activitats i que supervissi que els dependents els hi donin bé
el canvi.
Havien usuaris d’altres grups d’oci amb els que ja vaig estar en
altres setmanes. Fins i tot, alguns d’ells, es van acostar a mi i em van treure
a ballar. Em van reconèixer, ens vam abraçar i ens
vam petonejar. En aquí, es pot observar l’alt grau d’autonomia d’alguns usuaris
quant a habilitats socials.

Hola Ana,
ResponEliminaPrimer de tot, vull felicitar-te per la gran tasca que estàs fent, es nota que vius amb intensitat les pràctiques i així ho transmets al bloc.
He decidit deixar-te un comentari en aquesta entrada perquè volia expressar el rebuig que sento per les persones que no tenen sensibilitat, m'entristeix veure com la feina tant extraordinària que fa un centre com el teu, apostant per un oci inclusiu i promovent activitats com: visites a les piscines, a fires, exposicions, tallers, discoteques, berenades... continua xocant amb els prejudicis de la societat.
Continua així companya!