QUÈ BO ESTÀ EL MENJAR XINÈS!!_2n dia

Ahir vam anar a un restaurant xinès, posteriorment vam fer un passeig i vam anar a prendre una beguda. Va ser una tarda agradable i tranquil·la. Els usuaris s'ho van passar molt bé i tots ens vam fer un bon tip de riure amb les ocurrències d'uns i d'altres.

Durada de la sortida: de les 13 hores fins les 19 hores.
Assistents: el coordinador i la monitora  i jo, com a practicanta.
Usuaris: M., F., S. i R..

Els monitors amb el coordinador són els que decideixen les sortides al principi del trimestre. Truquen i fan les reserves aproximades d'acord amb els interessos dels usuaris.

H. em va explicar que aquestes sortides beneficien tant als usuaris com a les famílies d'aquests. Aquestes últimes poden descansar una mica i també aprenen que els seus fills/es es poden defensar amb altres persones que no pertànyen a la família o al seu entorn més pròxim.

El primer dia no sabia ben bé com comunicar-me amb ells. Ahir em vaig fixar més com ho feien el coordinador i la monitora. La veritat és que pot arribar a ser un tipus de comunicació bastant fluïda, com la que nosaltres podem tenir amb els nostres amics quan fem bromes.

Em vaig adonar que no sempre estan al 100%. Després de dinar, F., el més gran de tots que té 49 anys, ja estava cansat. Jo li preguntava si es trobava bé i ell no gossava parlar. Estava "apagat". Em vaig adonar que s'ha de respectar i deixar-lo respirar. Va ser en aquest moment quan S., que havia estat callat durant el dinar, es va animar i va xerrar molt. H., la monitora, em va comentar que viuen moments en els que estan més parladors, d'altres moments, més callats, i en altres moments, volen cridar l'atenció.

Les conductes adaptatives deficitàries d'aquests usuaris no són massa greus. Així, M. es comunica força bé; F. té dificultats de comunicació i habilitats acadèmiques i funcionals; R., dificultats quant a seguretat, autodirecció i comunicació; i S., en comunicació, salut i seguretat. Tampoc podem dir que es donin aquestes característiques de forma contundent. Són les que vaig poder observar ahir.

Per la vostra informació us puc dir que en les conductes adaptatives deficitàries de les persones amb D.I. s’aprecia un notable dèficit en la capacitat de l'individu a l'hora d'adaptar-se a las demandes diàries de l'entorn. Es presenta, amb altres limitacions, en dues o més de les següents àrees d’habilitats adaptatives (referents a l’autonomia personal i competència social):

• Comunicació
• Cura de si mateix
• Vida a la llar
• Habilitats socials
• Ús de recursos comunitaris
• Autodirecció
• Salut i seguretat
• Habilitats acadèmiques i funcionals
• Lleure
• Treball

Bibliografia:

DDIN - Estratègies per a la inclusió de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual -Mòdul 1 - Pràctica 2. Del "Retard mental" a la "Discapacitat intel·lectual". Recuperat el 28 d'ctubre de 2012 de:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/ddin/modul_1/practica_2  

 En aquesta adreça he trobat les conductes adaptatives deficitàries dels D.I.