Enregistrament anecdòtic
Grup: TOMB.
Data:
16/02/2013.
Hora: 11
hores.
Situació: El
coordinador, dos monitores, set usuaris i jo hem anat a menjar montaditos al
restaurant “Cervecería 100 Montaditos”.
Esdeveniment:
MONITORA 2: (Quan estàvem dintre del metro.)
“Xxxx, deixa que s’assegui xxxx”.
USUARI 3: (Té la cara seriosa i no s’aixeca del
seient.)
COORDINADOR: “Vinga, xxxx, aixecat, si us plau.
Xxxx està molt “viejito”.
USUARI 3: (Segueix sense moure’s del seient. Fa
cara d’enfadada.)
MONITORA 2: (Més seria) “Si us plau, xxxx, fes el
favor d’aixecar-te ara mateix.”
USUARI 3: “D’acord.” (Amb veu enfadada i bufand.)
…………………………………………………………………………………………….
MONITORA 2: “Ana, si us plau, em pots passar la
motxilla de la Marta?”
ANA (sóc jo, la practicanta): “Sí. Aquí tens.”
MONITORA 2: “Gràcies!”
USUARI 3:
(Dirigint-se a mi) “Tonta” (Està enfadada perquè l’he passat la motxilla a la
monitora.)
ANA: (Dirigint-me a la monitora 2.) “M’ha dit
‘tonta’.”
MONITORA 2: “Això no pot ser. Xxxx, fes el favor
de demanar-li perdó.”
USUARI 3: (Estirant la mà.) “No vol”. (La
monitora em diu que no li dóni la mà.)
MONITORA 2: “Ho has de dir amb la veu. Digues ‘Ho
sento’ .”
USUARI 3: (Després de vàries vegades estirant la
mà.) “Ho sento”.
…………………………………………………………………………………………….
MONITORA 1: “Vinga, xxxx, t’acompanyo a la parada
d’autobús.”
USUARI 3: “No, no vull. Marxo amb la mamà de xxxx
(usuari 4).”
MONITORA 1: “Xxxx, això no pot ser. Has de venir
amb mi.”
MAMÀ D’USUARI 4: “Xxxx, has d’anar amb xxxx
(monitora 1). Em posaré seria.”
USUARI 3: (Quedant-se sola, amb cara enfadada.)
“No vull.”
MONITORA 2: “Aleshores, haurem de trucar a la
teva mare per a que vingui a recollir. És això el que vols?”
USUARI 3: (Ja es dirigeix cap a la monitora 1,
qui serà la qui l’acompanyi a la parada d’autobús, car l’usuari 3 sap anar sola
a casa.)
…………………………………………………………………………………………….
USUARI 1: (Al caminar, doblega els genolls i la
columna. És la seva manera de caminar. Comença a córrer per l’andana del metro
quan ensopega i cau al terra, cap endavant. No diu res. Es queda quiet,
sorprès. Sembla que no s’hagui fet mal.)
COORDINADOR: “Xxxx, t’has fet mal? Vas massa
depressa. Sempre et diem que no corris tant i que esperis el grup.”
USUARI 1: (S’aixeca somrient i donant la raó al
coordinador amb el cap.)
…………………………………………………………………………………………….
USUARI 2: (En el metro, ja assegut i al principi
de la jornada.) “Quan tornem a casa?”
ANA (Sóc jo, la practicanta): “Encara falta una
bona estona. Acabem de deixar els pares, mares i a la resta de coneguts.”
USUARI 2: “Una bona estona?”
ANA: “Sí, xxxx”.
MONITORA 1: “El xxxx té molta dependència de la
seva mare. Des que està venint a aquestes activitats, ella se n' adona que ell
pot viure altres situacions i tenir altres experiències separat d’ella. Als dos
els hi convé. I és enriquidor per totes dues parts.”
…………………………………………………………………………………………….
USUARI 5: (En el restaurant, al costat de
l’usuari 1. L’usuari 5 toca la cara i fa mal a l’usuari 1.)
USUARI 1: “Aaaah! Xxxx, m’ha fet mal.”
MONITORA 1: “Xxxx, això que has fet no està bé.
Estigues quiet i no molestis a xxxx.”
USUARI 5: (Obeeix i no diu res. Diu frases molt
difícil d’entendre.) “El Lolo?”. (Un cop al carrer, trepitja amb força al terra
cada cop que veu una claveguera.)
MONITORA 2: “ Si us plau, xxxx, camina bé!” (Quan
al principi l’usuari 5 fa aquest soroll, la monitora li crida l’atenció.
Posteriorment, ja no és la monitora sinó altres usuaris.)
USUARI 4: “Xxxx, no” (Volent dir que no faci
aquest moviment amb el peu al terra.)
…………………………………………………………………………………………….
USUARI 2: (Està mig adormit després d’haver
dinat.)
COORDINADOR: “Xxxx, estàs adormit?”
USUARI 2: (Obre els ulls i aixeca el cap
adormilat.)
USUARI 6: (Adormit, té el cap i els braços sobre
la taula.)
MONITORA 2: “Xxxx, desperta, que estàs en un
restaurant.”
USUARI 6: (Aixeca el cap, adormilat.)
MONITORA 1: “Vinga, que d’aquí a no res portaran
els cafés!”
…………………………………………………………………………………………….
Valoració:
En el primer esdeveniment vaig poder observar que
l’usuari 3 es mostrava avui bastant tancada en ella mateixa. Li costava estar
en el grup. Semblava que volgués cridar l’atenció. No va ser l’únic esdevenint
que va protagonitzar al llarg de la tarda. D’aquestes diferents situacions vaig
corroborar que l’usuari 3 és bastant testaruda.
Amb l’usuari 1, vaig fixar-me com el coordinador
li anava dient que no corregués tant i que esperés al grup. El coordinador
sempre està vigilant que tots/es els membres del grup no s’escampin i que vagin
tots junts.
Amb l’usuari 2, el centre RATIO ha realitzat una
bona feina per a donar-li més confiança de la que tenia per a separar-se
temporalment de la seva mare. Així mateix, la mare es mostra amb l’experiència
tranquil·la i contenta.
L’usuari 5 a vegades mostra dificultats de relació
amistosa amb els seus companys de grup. Quan li volen fer un petó o donar-li la
mà, ell no vol i es mostra rígid la majoria de vegades. Moltes vegades crida
l’atenció al caminar. Dóna una patada al terra cada cop que veu una claveguera.
Aquest grup té altres membres que són massa
tranquils. Així, l’usuari 6 i usuari 2 que es queden mig adormits en el
restaurant un cop han acabat de dinar.
Revisió de documents personals: diari
Nom del Grup de lleure: TOMB.
Data: 16/02/2013.
Fets: El coordinador,
dos monitores, 7 usuaris i jo hem anat al restaurant “Cervecería 100 Montaditos.” (Nivel floor 2). Sant Andreu. www.lamaquinista.com
Sentiments: Els usuaris i jo
vam gaudir de l’activitat. Es van donar, però, algunes situacions donades per
dos dels usuaris que em van fer reflexionar sobre el paper del coordinador i
els monitors i el meu propi.
Reflexions: El que va
succeïr amb l’usuari 3 amb la motxilla em va fer pensar que d’alguna forma ella
tenia raó en enfadar-se quan vaig passar la seva motxilla a la monitora 2.
L’usuari 3 deia ‘Però la motxilla és meva. La motxilla és meva. ‘ Va ser quan
em vaig adonar que abans de passar la motxilla a la monitora, jo l’havia
d’haver passada abans a l’usuari 3. Després, ella podia passar-la a a la
monitora. Em vaig precipitar i em vaig adonar que l’havia d’haver tractat com
una persona i no com una discapacitada que no sap passar les seves propietats
amb una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada