FASE 2_3/03/2013_OCI

Vam anar a la Discoteca Salamandra a sentir un concert de Rumba.

Enregistrament anecdòtic

Grup: OCI.

Lloc: Discoteca Salamandra (Hospitalet de Llobregat).

Data: 3/03/2013.

Hora: 16:30’.

Situació: Hem anat a la Discoteca Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat. Erem 4 usuaris, una coordinadora i jo. Prèviament, vam agafar el metro i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

 Esdeveniment:

 COORDINADORA: (Dirigint-se cap a l’usuari 6 perquè va molt lent i li costa caminar per iniciativa pròpia. Moltes vegades se li ha d’agafar de la mà. Altres, resta aturat i, de repent, comença a córrer i saltar. Se l’ha de controlar perquè a vegades marxa del grup sense que nosaltres ens adonem. A més, no parla. No podria anar sol a un lloc determinat perquè li manca l’autodirecció necessària.) “Usuari 6, va vinga! Camina, no et quedis aturat.” (Li agafa la mà)

USUARI  6: “Hiiiiiiiiiii” (Fa sorolls amb la boca i té moviments repetitius d’uns dits de la mà amb l’altra.)

…………………………………………………………………………………………….

USUARI 3: (Fa sorolls amb la boca, no parla. Constantment es toca la boca amb els dits i treu una mica la llengua. A vegades és perquè té set, o bé, perquè vol dir alguna cosa. Li costa també caminar sola molta estona. Necessita, la major part del temps, algú per agafar-se del braç.) “Ah, Ah, Ah, Ah.”

ANA (JO, practicanta): “Sí, què vols, usuari 3? Estàs contenta, eh?!”

MONITORA 3: “Després, usuari 3, després podràs beure una beguda.”

…………………………………………………………………………………………….           

MONITORA 3: (Dirigint-se a la coordinadora.) “Agafo els guants i les tovalloletes i vaig al lavabo amb l’usuari 6.”

COORDINADORA: “D’acord. Necessites ajuda?”

MONITORA 3: “No, ja puc. Només vaig amb l’usuari 6.” (S’emporta l’usuari 6 al lavabo. Aquest usuari no és autònom malgrat que pot caminar i té dos braços i mans. Algú l’ha de netejar perquè ell no pot. Li manca la connexió entre el coneixement i el nervi motor.)

…………………………………………………………………………………………….

USUARI  9: (S’aixeca del seient del metro i vol obrir la porta quan veu el nom de la parada que condueix a casa seva. No diu res.)

MONITORA 3: “On vas, usuari 9. Ara no has de baixar en aquesta parada perquè hem quedat amb una altra. No obris la porta, eh? Vine, asseu.” (Agafant-li del braç.)

COORDINADORA: (Dirigint-se a la monitora 3) “Tu creus que sabria anar sol a casa? L’usuari 9 ha reconegut la seva parada.”

MONITORA 3: “Li podem demanar a la mare.”

(Un cop la mare ve a recollir el seu fill.)

COORDINADORA: “Xxxx, l’usuari 9 sabria tornar sol a casa? És que ha reconegut la seva parada i anava a baixar del metro.”

MARE: “Sí, sí que sabria. Però m’estimo més recollir-ho jo.”

…………………………………………………………………………………………….

Valoració:

L’usuari 6 té greus problemes cognitius. No acaba d’entendre el que se li demana. Problemes comunicatius: només realitza sorolls amb la boca. D’habilitats socials: no pot comunicar que necessita anar al lavabo, per exemple. D’autodirecció: li manca autonomia per moure’s per si mateix i per a prendre decisions.

 Per altra banda, una situació semblant és la que mostra l'usuari 3. Per a mi, és molt difícil saber el que vol perquè només diu “ah, ah, ah”. Juntament amb les característiques de dificultat que he comentat per l’usuari 6, fan que a  aquests dos usuaris els sigui molt difícil un mínim d’autonomia que els permetés accedir a un oci amb sentit. Cal afegir les dificultats que té l’usuari 6 en la cura de si mateix quan va al lavabo. Necessita que algú li netegi.

 L’usuari 9 és una excepció que confirma la regla quant a anar sol a casa seva. En aquest sentit mostra autodirecció.

 Revisió de documents personals: diari

 

Nom del Grup de lleure: OCI.

Data: 3/03/2013.

Fets: He estat amb el grup OCI. Hem anat una coordinadora, una monitora, 4 usuaris i jo a un concert de Rumba a la Discoteca Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat.

Sentiments: El diumenge ha transcorregut molt tranquil. Els usuaris es van mostrar relaxats i van participar en el ball de la discoteca sense grans eufòries. A aquesta situació, es va afegir que la discoteca no estava plena i es podia ballar, demanar i beure una beguda i anar al lavabo tranquil·lament.

Reflexions: El hàndicap més difícil amb el qual em vaig trobar és entendre els 4 usuaris. El seu llenguatge és molt precari en un d’ells, i, en els altres tres, és nul. Podria arribar a sentir-me impotent per respondre a les seves demandes, però no va ser així, car em guiava amb l’actuació de la coordinadora i la monitora que ja fa molt de temps que els coneixen.  Elles feien de pont entre ells i les persones externes al grup com, per exemple, el senyor de l’entrada de la porta de la discoteca, la senyoreta del guarda-roba, el cambrer, amb altres usuaris d’altres esplais, etc.

Aquests 4 usuaris no han presentat problemes de conducta ni tampoc s’han mostrat nerviosos, ansiosos o tristos.